Hem tornat a picar l’ham amb la Covid

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

¿Podíem haver evitat la recaiguda, o almenys podíem haver reduït aquestes males dimensions del problema? Potser. Però la profunditat del missatge de l’esperit de desobediència que ens han inculcant els últims anys des dels poders mateixos –no em facin parlar del concepte d’oportunista llibertat antimarxista d’Ayuso, no em convidin a recordar el «pressioneu» del nefast Quim Torra– ho ha convertit en impossible. Davant això, el pèndol ens torna als tancaments intermitents de l’oci nocturn, als CAP desbordats sol·licitant ajuda als hospitals, i que vegem moltes més mascaretes voluntàries de les esperables. Després de la vergonyosa experiència dels viatges escolars de final de curs a les Balears, amb descomunal inhibició culpable de les autoritats per salvar simples negociets d’uns quants, i amb pares irresponsables recolzant barbaritats de risc col·lectiu dels seus fills, cadascun de nosaltres ha arribat a la conclusió que psicològicament i operativament ho tenim malament. Malgrat que la immensa majoria dels espanyols han tingut un comportament impecable.

Hi ha un gran factor distorsionador respecte a l’any passat. El fet que els altres països europeus deixin viatjar a Espanya els turistes ens ha tret el pànic a la caiguda econòmica que atemoria de dalt a baix la nostra societat. No ens podem fer idea del que seria aquesta mateixa situació sense la sensació que, amb imprudència o no, la locomotora del «més fusta, que els turistes estan arribant» no s’hauria convertit en un rètol, «Venen, després menjarem», equivalent al «Tot per la pàtria» que abans presidia les casernes. Arriba pasta. Els nostres pròxims mesos seran durs, però estaran greixats per una progressiva reactivació. Juntament amb això, les autoritats i els tertulians ens venen les altres coses –salut inclosa– com a secundari o relatiu. I fins i tot el fet que el Govern central continuï traslladant a les autonomies la primera línia del front contra la pandèmia comença a entendre’s per tota mena de persones com a resultat que aquest és el nostre model –diferent– polític, cosa que és un gran avenç.