Ficció audiovisual Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Directores de ‘blockbuster’
L’estrena d’una pel·lícula de Marvel dirigida per una dona continua sent una notícia extraordinària. I ho és perquè no fa tant que les cineastes eren fora del circuit de les superproduccions
No he tingut ocasió de veure ‘Viuda Negra’, que arriba a les sales aquest divendres. Però, fins i tot en el cas que no estigués bé, l’estrena d’una pel·lícula de Marvel dirigida per una dona continua sent per a mi una notícia extraordinària. I és extraordinària perquè, tot i que aquests temps són oblidadissos, no fa tant que les cineastes eren fora del circuit de les superproduccions, especialment de les pel·lícules de superherois. Hi ha excepcions (Kathryn Bigelow, Lana i Lilly Wachowski, Jennifer Lee, Catherine Hardwicke o Ava DuVernay), però no neguem l’evidència. Les directores han operat lluny del món del ‘blockbuster’, i els temps estan confirmant el que ja sabíem: que no era així perquè elles volguessin. És sorprenent com de ràpid ens oblidem de les coses. Patty Jenkins va obrir foc amb ‘Wonder Woman’ (2017); Anna Boden va recollir el guant a l’assumir la direcció, a mitges amb Ryan Fleck, de ‘Capitana Marvel’ (2019); i Cathy Yan va dirigir, un any després, ‘Aves de presa’ (2020).
A partir d’aquí i, per fortuna, les coses es modifiquen. Són els tres primers impactes d’un canvi en la indústria que no convé infravalorar. Aquest divendres arriba ‘Viuda Negra’, dirigida per l’australiana Cate Shortland. Al setembre s’estrenarà ‘Eternals’, l’entrada a Marvel de Chloé Zhao (‘Nomadland’). I, entre els projectes en marxa o anunciats, hi ha una tercera Wonder Woman, una vegada més a càrrec de Patty Jenkins, ‘Capitana Marvel 2’, dirigida per Nia DaCosta, i (si bé no acaba de confirmar-se) una pel·lícula sobre Spider-Woman, amb Olivia Wilde com a directora. Entorn d’aquestes pel·lícules s’activen els interrogants de sempre: ¿Pot passar tan ràpid, una determinada cineasta, de dirigir una pel·lícula petita a un ‘blockbuster’? ¿No és millor que es quedi fent bones pel·lícules als marges? ¿Serà capaç de mantenir la seva autoria en una proposta així? Preguntes que, curiosament, no s’activen amb tanta alegria quan qui dirigeix és un home. Aquestes pel·lícules no seran automàticament bones o interessants perquè les dirigeixin dones. Algunes seran bones, d’altres seran regulars i d’altres seran dolentes... ¡igual que quan les firmen els homes! Però, fins i tot, encara que siguin frustrants, aquesta accelerada a l’entrada de directores al ‘blockbuster’ és important.
