Qualitat de l’aigua de l’aixeta a Barcelona

La gestió del subministrament d’aigua de consum de qualitat i segura, ja sigui a l’àrea metropolitana de Barcelona o a qualsevol altra població de la UE, requereix un eficient tractament de les aigües del medi natural, amb tecnologies d’última generació per a la seva adequada potabilització, a més d’un exhaustiu control diari de la seva qualitat. L’aigua de l’aixeta està sotmesa a molts més controls que qualsevol altre producte alimentari i la seva qualitat i garantia sanitària s’asseguren durant les 24 hores del dia.

A més, a l’àrea metropolitana de Barcelona el subministrament d’aigua de boca es porta a terme sota un estricte sistema de valoració i gestió de riscos sanitaris, certificat per la norma internacional de seguretat alimentària ISO 2200, que garanteix que l’aigua de l’aixeta és tan segura com qualsevol aliment d’una gran marca que es pugui trobar en un supermercat.

La legislació sobre qualitat de l’aigua de l’aixeta ha anat millorant en els últims anys, de manera que s’han anat fixant nivells màxims progressivament més baixos dels paràmetres legislats i regulant nous compostos, d’acord amb els avenços cientificotècnics i les recomanacions d’organismes de reconegut prestigi, sobretot l’OMS.

La nova Directiva Europea d’Aigües de Consum inclou diversos contaminants de nova preocupació, que serà obligatori determinar abans del 2026. Diferents companyies subministradores d’aigua potable d’Europa, entre les quals Agbar a l’àrea de Barcelona, ja han començat a mesurar aquests nous paràmetres, malgrat no ser encara legalment obligatoris: amb la regulació d’aquests compostos, en els pròxims anys encara hi haurà un increment, si és possible, de la seguretat sanitària de l’aigua. D’altra banda, es promourà la informació als consumidors, per reforçar la confiança en l’aigua de l’aixeta i fomentar-ne el consum.

El control de tots aquests nous compostos requereix metodologies analítiques complexes i això comporta necessitats d’inversió en equipaments avançats d’última generació, personal altament qualificat i laboratoris punters on poder fer les anàlisis.

Cal ser conscients que, el fet que actualment es determinin més contaminants, no vol dir que fa 20 anys no poguessin ser presents, sinó que simplement no es disposava de capacitat tecnològica per mesurar-los. En aquest sentit, han sigut capitals els avenços cientificotècnics, com també ho han sigut en la millora del tractament d’aigües destinades al consum humà i la millora en la gestió del seu control i vigilància, que fan que actualment estiguem més protegits. Per això, cal prendre consciència del privilegi que comporta la disponibilitat d’aigua de l’aixeta segura i, d’altra banda, continuar promovent entre la ciutadania, mitjançant campanyes de difusió, una confiança més gran en la química i la tecnologia, enteses com més elements de garantia de la qualitat de l’aigua i, per tant, de la salut.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Un dels temes que preocupa més la ciutadania és el gust i l’olor de clor de l’aigua de l’aixeta, en gran part a causa de la presència de clor. Primerament, cal tenir present que la desinfecció és un element essencial per evitar que tinguem problemes de salut: de fet, el clor es considera com el compost químic que ha salvat més vides humanes des de la seva introducció a començaments del segle XX, juntament amb la penicil·lina. La seva presència garanteix, en definitiva, la correcta potabilització de l’aigua i la seva protecció sanitària fins que arriba a les llars. En segon terme, és un fet que tant l’olor com el gust a clor ha disminuït de manera considerable a l’àrea de Barcelona durant les últimes dècades, gràcies a la modernització de les tècniques de tractament i desinfecció de l’aigua. És possible millorar encara més el gust, si bé això requereix tècniques de tractament costoses i increments de consum energètic que, en l’actual context de canvi climàtic i impuls de l’economia circular, és necessari valorar molt bé.

En síntesi, cal tenir present que la millor garantia de la qualitat de l’aigua de l’aixeta és l’exhaustiu control de qualitat, tant químic com microbiològic, a què es troba sotmesa, juntament amb una estricta gestió dels riscos sanitaris: aquesta vigilància i gestió permanents han de permetre que la ciutadania pugui tenir total confiança.