Escalfament global Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Solucions climàtiques naturals

Hi ha tres vies, basades en la natura, capaces de rebaixar les concentracions atmosfèriques de gasos amb efecte d’hivernacle

3
Es llegeix en minuts
Solucions climàtiques naturals

L’acord de París del 2015 es va fixar com a objectiu limitar l’augment de la temperatura mitjana global «molt per sota» dels 2 ºC, idealment a 1,5 ºC, per a finals d’aquest segle. No obstant, si continuem com fins ara, és possible que en l’esmentada data el canvi climàtic hagi provocat un augment d’uns 3 ºC sobre els nivells preindustrials (tot i que alguns anuncis recents en matèria de política climàtica, per part dels EUA i la Xina, podrien rebaixar aquesta xifra).

Avui dia sabem que resultarà pràcticament impossible doblegar la corba ascendent de l’escalfament global recolzant-nos, únicament i exclusivament, en la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. No només perquè les emissions de certs sectors, com l’agricultura i algunes indústries pesants, no poden reduir-se a zero a curt termini. També perquè necessitem retirar, a una escala sense precedents, els gasos amb efecte d’hivernacle que, any rere any des de la revolució industrial, s’han anat acumulant en l’atmosfera.

Hi ha diverses opcions per fer això. Per exemple, quan es crema biomassa per obtenir energia, el CO2 emès pot ser capturat i emmagatzemat al subsol. Aquest procés, conegut com a bioenergia amb captura i emmagatzemament de carboni (BECCS, de les seves inicials en anglès) requereix vastes extensions de terreny –cosa que pot comprometre la seguretat alimentària i la biodiversitat– així com temps per al seu desenvolupament a gran escala. Una altra opció és l’ús de màquines que capturen directament el CO2, tot i que aquesta tecnologia (DACCS) es troba actualment en fase de demostració i, ara com ara, encara és cara.

També hi ha un subconjunt de solucions basades en la natura, que poden utilitzar-se específicament per limitar l’escalfament global. Aquestes, conegudes com a «solucions climàtiques naturals» (SCN), tenen per objectiu rebaixar les concentracions atmosfèriques de gasos amb efecte d’hivernacle per tres vies. Una consisteix a protegir els ecosistemes intactes, per exemple, evitant la desaparició de masses forestals i, per tant, la pèrdua d’embornals naturals de CO. Una altra via és restaurar els ecosistemes originals, per exemple, reforestant o recuperant aiguamolls perquè puguin continuar absorbint carboni. I la tercera és millorar la gestió del terra dedicat a cultiu, pasturatge o a l’obtenció de fusta per, d’aquesta manera, reduir les emissions de CO, metà i òxid nitrós, al mateix temps que s’augmenta la captació de carboni.

Notícies relacionades

Alguns càlculs estimen que, aplicades conjuntament a escala global, les SCN podrien comportar un estalvi de 10.000 milions de tones equivalents de CO per any (recordin que el 2020 el món en va emetre aproximadament quatre vegades més) que es repartirien, a parts iguals, entre emissions evitades i l’increment de la quantitat de carboni absorbit pels embornals naturals. D’altra banda, s’ha de tenir present que dècades de treball en el camp de les SCN mostren, de forma convincent, que aquestes poden generar múltiples beneficis ecològics i socioeconòmics a nivell local, de manera que la seva implementació pot ajudar, no només la mitigació del canvi climàtic, sinó també l’adaptació dels ciutadans a aquest fenomen, la protecció de la biodiversitat i la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible

En l’actualitat les SCN tan sols reben un petit percentatge del finançament destinat a combatre el canvi climàtic, cosa que no reflecteix el seu veritable potencial. Necessitem incrementar urgentment les inversions, tant públiques com privades, en SCN d’alta qualitat, és a dir, d’aquelles que s’apliquen sota rigorosos i contrastats estàndards científics, socioeconòmics i d’equitat. Un tema crucial, perquè avui dia encara existeixen no poques incerteses a l’hora d’avaluar si un projecte realment constitueix un embornal de carboni, si aquest és permanent i si la seva posada en marxa respecta els compromisos socials i ecològics exigits pels objectius de desenvolupament sostenible. La pròxima cimera sobre canvi climàtic (COP26), que se celebrarà a Glasgow al novembre, és una bona oportunitat per prendre decisions vinculants respecte a això.