En primera persona Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Coses que he après tenint covid el juliol de 2021
Em vaig contagiar en un sopar en què tots els assistents ens havíem sotmès a un test d’antígens
-Que amb la nova variant el concepte de contacte estret canvia. Dissabte vespre, un sopar a l’exterior. Dilluns, la persona que tenia jo a l’altra punta de la taula dona positiu. Segons el protocol (per la distància i l’aire lliure), ell i jo no som contactes estrets i per tant en principi no m’hauria de preocupar. Tot i així, dimecres dono positiu jo. Finalitzat el recompte, tenim covid més de la meitat dels assistents.
-Que, sense símptomes, els testos d’antígens no serveixen per res. Tots els assistents del sopar ens n’havíem fet i estàvem tranquils amb el nostre negatiu. Error: si et trobes bé, fer-te un test d’antígens té la mateixa validesa que descarregar-te un diploma del web oficial de Harry Potter conforme has anat a Hogwarts. Només acredita que et fa il·lusió tenir-lo. Si no tens símptomes, l’única prova vàlida és una PCR.
Notícies relacionades
-Que els CAPs estan a hores d’ara col·lapsats i que si truques no te l’agafaran. I tot i així, malgrat la sobrecàrrega que pateixen de nou, només he vist eficiència i amabilitat. Després de 34 minuts de rellotge esperant resposta del 061, em van dir que fes e-consulta al CAP. Per algun motiu, a mi el web no em va donar accés. Vaig procedir a demanar cita online explicant el meu cas i em van trucar al cap de 10 minuts. Us recomano, doncs, aquestes dues vies de comunicació.
-Que hi ha tants confinaments com situacions econòmiques. Això és una obvietat i ja s’ha dit moltes vegades, però quan agafes la llista de les mesures d’aïllament domiciliari que indiquen des de Salut perquè et toca seguir-les, tant les que són per a tu com les que són per a les persones amb qui convius, t’adones com són de difícils de seguir per a un gruix important de la població. Si estàs malalt però no pots agafar la baixa, tens criatures a càrrec i no les pots deixar amb ningú, convius amb persones de risc i no pots extremar la distància, vius en un pis amb ventilació insuficient i un sol lavabo, no tens accés a tot el material de protecció i desinfecció que es requereix de manera constant… és una odissea que aconsegueixis no contagiar totes les persones que viuen amb tu. Les lliçons del primer confinament tornen: sabem que no tot anirà bé i que la pandèmia es continuarà acarnissant amb els més vulnerables. Ara bé, si ens dediquéssim a regenerar i enfortir el nostre sistema sanitari (al que mai estarem prou agraïts) i a garantir condicions de vida dignes per a tothom, llavors sí: en sortiríem millors.
