Vents homòfobs

«O pares de gravar o et mato, ‘maricon’». Amb aquesta amenaça es va desencadenar el tràgic final de Samuel Luiz quan el noi es trobava realitzant una suposada videotrucada juntament amb una amiga, i el primer esbirro va creure que l’estaven filmant a ell amb el mòbil. Ja hi ha quatre detinguts. I encara que el crim segueix sota investigació, sembla temerari –una esquivada amb intencionalitat política– descartar d’entrada el delicte d’odi –o sigui, l’homofòbia– quan una gossada de descerebrats et persegueix durant 150 metres i et trepitja el cap al crit de «maricon de merda». No, els agressors no coneixien Samuel, circumstància que invalidaria l’agreujant d’odi en el delicte, però n’hi hauria prou que els assassins, pels seus prejudicis, així ho assumissin en dècimes de segon per foteses: perquè la víctima portés el cabell tenyit, per la seva vestimenta, potser pels seus trets delicats. La justícia dilucidarà. En qualsevol cas, al Samuel, ja ningú li tornarà la vida.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Més enllà d’aquest assassinat atroç, del que decideixin els jutges, resulta preocupant l’aire enrarit, el caldo de cultiu tèrbol, l’augment constatat de les agressions de caire sexista o racista en els últims temps, la brisa sulfurosa que ve bufant al llarg i ample de la vella Europa. Per això aplaudeixo que l’Eurocambra hagi demanat a Brussel·les que tanqui l’aixeta a l’Hongria homòfoba de Viktor Orbán, que li retalli els fons de recuperació després de la pandèmia, decisió presa dijous mitjançant una votació en la qual el PP, per cert, va preferir abstenir-se: tan sols hi va votar a favor Esteban González Pons, vicepresident del grup popular europeu. La decisió deixa clar que s’han de tornar a traçar amb tinta indeleble les línies vermelles del respecte. El que perdura de la vella Europa, del somni sobre el qual es va fundar, és precisament la salvaguarda dels drets fonamentals, la convivència, uns principis democràtics bàsics que avalen el pensament diferent. Almenys això, ja que la unió política es va engrunar pel camí.

Aquí, a casa, convé deixar de riure-li les gràcies a Vox, formació que el mes passat va impedir que prosperés al Parlament una declaració institucional contra els atacs homòfobs a Barcelona. Un partit, convertit ja en la tercera força política del Congrés, que assenyala amb el dit el diferent, per raons de raça o orientació sexual, i fins i tot els periodistes que l’incomoden, com ha succeït amb l’editor de ‘El Jueves’ perquè els han disgustat els cromos infantils sobre ‘La pandilla Voxura’. Compte, fa temps que a Espanya sonen violins magiars, i no precisament els de les Rapsòdies hongareses de Franz Liszt.