L’assignatura pendent del reconeixement

El calendari no és una cosa que pugui estirar-se fins a on hom vulgui i els programes de publicació de les editorials arriben fins a on arriben amb pressupostos de vegades poc més que suficients; així que, reconeguem-ho, mai no hi haurà ni prou temps ni prou diners per tenir tothom que s’ho mereix ben homenatjat, ni tan sols, i això és més greu, ben publicat.

Cada cop que mor un bon escriptor de manera, diguem-ne, no sorprenent (per edat, per salut…), no triguen a sortir veus que retreuen als responsables de posar els artistes al mapa, l’oblit al qual els havien tingut: acaba de passar amb Jordi Cussà, de la mateixa manera que va passar fa uns anys amb Màrius Sampere i, fa una mica més anys encara, amb Francesc Garriga.

La tríada m’ha vingut al cap tot de cop perquè aquests tres, a banda de compartir el fet de ser un excel·lent narrador, el primer, i dos trossos de poeta, els altres dos, també compartien editorial: LaBreu Edicions.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

LaBreu no és cap secret per a les llibreries, i si Cussà, Sampere i Garriga tampoc no ho eren, és en gran manera gràcies a la feina dels seus tres editors -Ester Andorrà, Marc Romera i Ignasi Pàmies-, que combinen, al seu catàleg, les dèries tant pel descobriment de noves veus com pel respecte i la reivindicació d’autors que fa temps haurien de ser molt més llegits per tothom i reconeguts per les institucions i els mitjans culturals d’aquest país.

Mentre això no passi, crec que està en les mans dels llibreters fer una mica de justícia per la nostra banda: un bon exercici seria fer un repàs del fons i mirar de col·locar molt a primera vista aquests autors amb obra indiscutible que no arribaran al públic general per altres vies que no siguin les nostres recomanacions. I si són autors que encara viuen, molt millor.