Crisi humanitària a Cuba

No obstant, la gran notícia és una altra, a saber, ¿com ha sobreviscut la població cubana durant l’últim any i mig? No és fàcil respondre la pregunta, sobretot perquè fins fa poc la notícia que es donava des de Cuba era que la incidència de la Covid-19 s’havia controlat de forma satisfactòria. Això era cert, però aquesta dada emmascarava molts altres drames que ha experimentat la població, uns vinculats a la crisi sanitària i d’altres no.

Entre els drames relacionats amb la Covid-19 destaquen l’aturada que va experimentar el turisme, que és la gran font de divises del país, i també el col·lapse de la ja malmesa producció a causa de l’estricte confinament dictat pel Govern. Tot això en una economia que no té estalvis ni és objecte de crèdit, i que ja no disposa del petroli que abans proveïa el –ara també col·lapsat– Govern veneçolà.

Respecte als drames aliens a la pandèmia –encara que es retroalimentin–, destaquen, d’una banda, la decisió del Govern cubà d’eliminar, el dia 1 de gener del 2021, el pes cubà convertible (CUC) i deixar com a única moneda el pes cubà. La desaparició del CUC va suposar la prohibició d’utilitzar el dòlar i, en conseqüència, aquells que vivien de les remeses dels familiars que resideixen a l’exterior s’han quedat sense capacitat de compra, alhora que l’economia ha experimentat un procés inflacionari. I d’altra banda, hi ha l’immobilisme de l’Administració Biden respecte a Cuba, que no s’ha mogut gens ni mica de les polítiques traçades per Trump. Aquest element –la posició de Washington respecte de Cuba– ha frustrat profundament el Govern de l’Havana, que pensava que amb la tornada dels demòcrates a la Casa Blanca es recuperaria la política d’Obama, que va fer passes per relaxar el bloqueig i va cooperar econòmicament amb l’illa.

La suma del que s’ha exposat, juntament amb el repunt inesperat en la incidència de Covid-19 (que va causar 31 morts en un sol dia la setmana anterior), ha derivat en el col·lapse de l’Administració i la falta de subministraments. Mostra d’això és que en el dia d’avui el Govern cubà té una vacuna contra la Covid-19 però no la pot administrar per falta de capacitat logística i de xeringues. És més, alguns amics i coneguts cubans m’expliquen que és gairebé impossible trobar pollastre per menjar a l’Havana.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Així les coses –hi insisteixo– les preguntes són: ¿com ha resistit la població cubana durant l’últim any i mig? ¿Com resisteix avui el Govern? I ¿quines perspectives s’entreveuen? Sobre la resistència de la població es pot debatre sobre quant pesa la legitimitat heretada per part del Govern (avui sense cap Castro en el poder) i quant control social hi ha. En qualsevol cas, els enfrontaments al carrer entre els «contra» i els «pro», l’empresonament de desenes de persones que protestaven i la caiguda d’internet a l’illa –des de l’eclosió de les protestes fins ara– donen compte de la fràgil situació de les autoritats cubanes en el dia d’avui. La qüestió, no obstant, és si la ingerència nord-americana suposa –com gairebé sempre– l’element aglutinant que pot donar cohesió al règim i als seus partidaris.

Però més enllà de la ideologia i la geopolítica, és urgent pensar com es pot vehicular ajuda humanitària per a la població cubana sense que sigui instrumentalitzada per uns o per d’altres.