Són legals els avals de la Generalitat?

Les crítiques al nou instrument han sigut tan exagerades que es van arribar anunciar querelles penals, contra als membres del Govern, fins i tot abans de conèixer el contingut del seu articulat. Els denunciants semblaven ignorar que els decrets llei únicament són susceptibles de ser recorreguts davant del Tribunal Constitucional, i que el control polític dels mateixos correspon en primer lloc al Parlament de Catalunya que haurà d’acordar, o no, la seva convalidació al llarg de les properes setmanes.

Però la pregunta és oportuna: és legal la via utilitzada pel Govern per cobrir els riscos del seu personal, o alts càrrecs, no coberts per les pòlisses d'assegurances subscrites per la Generalitat de Catalunya?

En primer lloc, és necessari explicar que la contractació de pòlisses de responsabilitat civil d’autoritats i funcionaris és una pràctica habitual en el conjunt d’administracions en aquest país i que les mateixes cobreixen responsabilitats d’índole diversa: patrimonial, civil, comptable, constitució i manteniment de fiances penals, etc. Amb un límit que és comú a totes elles i que exonera a l’asseguradora de pagar quan s’ha actuat de mala fe: no es cobreix el dany il·lícit causat intencionadament. Ara bé, la determinació d’aquest fet únicament correspon a una sentència ferma o bé pel reconeixement del propi assegurat. Durant la tramitació el procediment, i els eventuals recursos, l’asseguradora assumeix els costos i si finalment hi ha condemna ferma en podrà exigir el pagament al responsable.

En segon lloc, és oportú recordar que la Generalitat tenia contractades —fins a l’octubre de 2017— assegurances que cobrien aquests riscos, però que foren modificades unilateralment per les asseguradores per excloure qualsevol responsabilitat vinculada al procés. Aquest canvi sobrevingut, com bé s’exposa en el preàmbul del Decret llei, és el que ara ha obligat a la Generalitat a la creació del Fons replicant un esquema similar al d’una assegurança privada: la Generalitat garanteix l’emissió d’un aval a una entitat financera amb un dipòsit a càrrec del Fons. Ara bé, talment com les assegurances privades, aquest aval decau amb la sentència ferma que declari l’il·lícit i obliga als beneficiaris al retorn dels imports garantits, els interessos i les despeses que s'hagin generat per la creació de l’aval.

En tercer lloc, és important tenir en compte que, malgrat que el cost d’aquest fons no és gratuït per l’administració de la Generalitat —que  es calcula que haurà de pagar uns 54.000 euros anuals per les fiances del Tribunal de Comptes— tampoc ho són les assegurances de responsabilitat civil d’altres administracions que també es paguen amb càrrec als pressupostos públics. El motiu és ben simple, en l’articulació d’aquestes cobertures hi ha un interès públic en joc: garantir la preservació de l’anomenat principi d’indemnitat, és a dir, que cap servidor públic es pugui veure perjudicat com a conseqüència de l'exercici legítim del càrrec públic que ocupa. El que constitueix un dret dels treballadors i un deure de l’administració de la Generalitat, d’acord amb la legislació de funció pública i la pròpia jurisprudència.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Plantegem-ho en termes inversos: què succeiria si de cop cap administració pública volgués assumir la defensa dels seus treballadors públics o la cobertura de fiances com a conseqüència de l'exercici legítim de les seves funcions o càrrecs públics? No és difícil d’imaginar que més d’un funcionari públic es negués a assumir determinades responsabilitats —davant del risc d’haver de respondre directament amb el seu patrimoni personal per la denúncia d’un tercer— i que això acabés comportant un bloqueig que repercutís en els propis ciutadans.

Per tot plegat, l’adopció del Decret llei no només és legal sinó també necessari per donar cobertura als drets dels treballadors públics i assegurar el normal funcionament de l’administració de la Generalitat.