Les ambaixades catalanes Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La utilitat real del Diplocat
Només cal observar amb quines ganes es creen delegacions exteriors per saber que la seva funció és la de repartir diners entre els afins al règim
La Guàrdia Civil registra la seu del Diplocat.
Setmanes enrere, un informe situava Catalunya com una de les regions més corruptes d’Europa. Imagino que tots els membres del ‘governet’ mostrarien a crits el seu enuig, com un sol home. Una ofensa així no podia quedar sense resposta.
-¡Ens han tractat de regió! Cal exigir una rectificació.
De la corrupció, res a dir, hi ha coses que per òbvies no poden discutir-se. Al revés, per accentuar el compromís europeu de Catalunya, el que fa falta és confirmar amb fets la validesa de l’estudi. El ‘governet’ fa el que pot per deixar en bon lloc els autors del document, però sempre pot fer-se més. Per fortuna, aquest dilluns es va saber que les ambaixades catalanes són poc més que una excusa per gastar diners com si el món s’acabés demà: pagaments injustificats, falta de control, absència de documentació i tot el necessari per assegurar que Catalunya continuï entre les regions més corruptes.
-¡Ha dit regió!
No feia falta que ho digués el Tribunal de Comptes. Només cal observar amb quines ganes es creen delegacions exteriors per saber que la seva funció és la de repartir diners entre els afins al règim, aquí, amb ganes, no es fa res que no suposi beneficis. ¿Que algú necessita un telèfon mòbil? Es demana des d’una ambaixada i ja el pagarà el Diplocat, o sigui tots els catalans. ¿Que algú vol un televisor? A compte d’una altra ambaixada. ¿Un sofà-llit? ¿Un microones? ¿Un viatge al Carib? ¿Un rellotge de paret? ¿Un cotxe per a la senyora? ¿Un piset per a l’amant? Per a això es va inventar el Diplocat i les seves generoses ambaixades. «Ni un nen sense llar, ni un llacista sense regal», és el nostre eslògan, donant per descomptat que la primera part és per dissimular i, de fet, no ens importa.
Liderar un rànquing de corrupció no és cap deshonor, al contrari, és una prova de la inventiva dels catalans, capaços d’idear el que sigui amb tal de beneficiar els de sempre. I això que no ens deixen demostrar tot allò del que som capaços. L’Estat espanyol, posant pals a les rodes com sempre, ens va impedir crear l’eina definitiva, la mare de totes les corrupcions, allò que hauria permès fer realitat el vell somni de repartir diners sense fre a amics i familiars: la ‘republiqueta’.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
