Relacions sexuals Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Cultura de la violació
El consentiment no és una ofensa. I s’ha de mantenir durant tota la pràctica sexual. I es pot retirar. I pot variar. I no ha d’estar condicionat a cap circumstància ni cap situació de violència
Quan el moviment feminista va voler posar el consentiment al centre del debat sobre la violència sexual, alguns, els ofesos, els de sempre, van menystenir-ho. Perquè en lloc de demanar-se si podien assegurar que totes les seves relacions sexuals havien estat consentides, van creure que el debat havia de reconduir-se cap allà on sempre havia estat: que les dones, que les feministes, sempre exageren una mica. Ara ja no podrem dir-vos res pel carrer. Ni dir-vos que us trobem boniques. No podrem flirtejar, deien. Ara ens caldrà un notari a les discoteques. Estaven molt preocupats menystenint la qüestió del consentiment. ¿Així ara totes les relacions hauran de tenir consentiment verbal? Els devia semblar un exotisme, perquè el consentiment, amb el matrimoni, es donava per fet. El matrimoni portava implícit aquell contracte davant del notari que de cop feia molta nosa en les discoteques. Quin riure, quines bromes tan divertides. Quina tranquil·litat, l’impunitat de sempre.
De cop, al 2021, un jove que no arriba a la vintena, posa el debat allà on toca: el consentiment no és una ofensa. I s’ha de mantenir durant tota la pràctica sexual. I es pot retirar. I pot variar. I no ha d’estar condicionat a cap circumstància ni cap situació de violència. No pot donar-se sota coacció. I tampoc pot donar-se sense tota la informació. I sí, retirar el preservatiu o mentir per tenir una pràctica sexual determinada és una agressió, perquè atempta contra les decisions conscients de l’altra o altres persones, i contra la voluntat expressa que reclama el consentiment sexual en el segle XXI. Sense bromes, sense notaris.
Ja hi ha jurisprudència al respecte. Sobre retirar el preservatiu i sobre com la inacció o el silenci no poden ser considerats consentiments. Hi ha jurisprudència, però no hi ha educació sexual a l’abast de tothom. I d’aquí plora la criatura. Sense educació sexoafectiva a l’escola, sense prevenció, fem tard sempre.
