Apunt Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Hi ha partit
La política no és una sèrie de ficció. És principalment un equilibri entre els partits i dins els partits, sona poc espectacular, però la realitat és que sense aquest equilibri és pràcticament impossible qualsevol avenç
La política espanyola no és una sèrie de ficció, per molt que intentem buscar paral·lelismes constants. Posats a ser, entre l’ideal de servei públic impol·lut que ens agradaria i el niu d’escurçons insensibles que injustament projectem, hi ha una infinitat de matisos que poc tenen a veure amb gurus, jugades mestres i estratègies tretes del cap d’Aaron Sorkin o Eik Benzekri, flamants guionistes de ‘El ala oeste de la Casa Blanca’ i ‘Baron Noir’, respectivament.
La política és principalment un equilibri entre els partits i dins els partits, sona poc espectacular, però la realitat és que sense aquest equilibri és pràcticament impossible qualsevol avenç. Ho estem veient en els últims mesos, l’equilibri entre els partits ha sigut dinamitat. L’oposició també intenta fer equilibris entre els seus, a costa de mimetitzar-se amb altres opcions polítiques. El debat és tan superflu i poc constructiu que fins i tot menjar més o menys carn s’ha convertit en una qüestió ideològica. També hi ha col·laborat el mateix president, amb una resposta tan poc afortunada com innecessària. No hi ha hagut debat sinó club de fans.
El segon equilibri és tan o més important que el primer, l’equilibri intern dels partits és un trencaclosques capaç de catapultar o enfonsar qualsevol líder que es preï. Tenim exemples recents i la cursa electoral cap al 2023 ens en podria deixar algun més.
Pedro Sánchez ha interioritzat que no hi ha candidat sense partit, per molt que el candidat sigui el president del Govern i ha decidit posar fi, aquesta setmana, al greuge més enverinat de la seva carrera política: l’absència del PSOE, orgànicament i ideològicament parlant, en el primer tram del seu mandat.
El canvi de ministres s’ha d’interpretar decididament en clau interna, és aquí on ha suposat una autèntica revolució que no es pot esperar en el dia a dia del Govern. La decisió l’ha pres el secretari general del PSOE, no el president del Govern i el sisme ho ha fet trontollar tot menys les sigles del partit, l’única cosa que s’havia de mantenir dreta.
El missatge és clar i contundent: Hi ha partit.
El moment escollit per Sánchez no és casual, com no ho solen ser cap de les seves decisions: som a l’equador de la legislatura i Susana Díaz està totalment desactivada. Ara sí, Sánchez pot enterrar la destral de guerra amb els que van deixar de recolzar-lo en l’època del fratricidi.
Perdono el meu partit, sembla dir Sánchez, mentre obre la porta gran a algun fill pròdig.
La decisió més comentada és la més lògica, l’equilibri intern requereix eliminar qualsevol peça desequilibradora, no és cap secret que Iván Redondo ho era.
Notícies relacionadesLa sortida d’Ábalos i Calvo és encara més pragmàtica, no es poden guanyar unes eleccions lluitant contra una part del teu potencial electorat.
La política i els seus equilibris, cal reconèixer que el tema dona per a una sèrie.
