Les calories de l’aigua

La caloria no té una relació simple amb les unitats de cap sistema, per exemple, 1 caloria = 4,18 joules. El joule és la unitat d’energia del sistema de mesura MKS, basat en el metre, quilogram i segon, i el seu ús és universal. Per exemple, el valor energètic dels aliments se sol expressar en calories, que en realitat solen ser quilocalories (1 quilocaloria = 1.000 calories).

L’aigua no aporta calories perquè és termodinàmicament molt estable. Seria com una boleta al fons d’un forat: d’allà no surt de forma espontània, cal posar-hi la mà i gastar energia per treure-la. Però, sense canviar els enllaços oxigen-hidrogen que hi ha dins de la molècula, pot passar de l’estat líquid al sòlid o gasós.

Tot i que només una petitíssima quantitat de les molècules d’aigua intervenen directament en les reaccions que es produeixen al nostre cos, és imprescindible en totes elles, perquè, com ja vam comentar en un altre article, l’aigua és el dissolvent universal. Per això és el caldo de cultiu ideal perquè s’hi desenvolupi la vida i el component més abundant dels éssers vius, incloent-hi els éssers humans. 

I, ara, amb la calor extrema de l’estiu que tenim al sud, l’aigua fa que ens comportem com a càntirs. Ja que, perquè l’aigua de la suor s’evapori, és a dir, passi de la fase líquida a la fase vapor, es necessita molta energia, i aquesta energia és la que pren del cos fent que es refredi i mantenint la nostra temperatura gairebé constant. Gràcies a aquest sistema termoregulador tan eficient la nostra activitat no depèn de la temperatura externa, com és el cas dels llangardaixos i la resta dels rèptils, que necessiten la calor del sol. Però aquest sistema pot fallar quan demanem al nostre organisme que reguli la temperatura en condicions de calor extrema o quan té manca d’aigua: llavors podem patir el temible cop de calor, que pot arribar a ser mortal.

Així doncs l’aigua, a diferència de la resta de les substàncies que ingerim, a excepció de la sal comuna que tampoc aporta calories, no engreixa, però és imprescindible al nostre cos com a mitjà de reacció, també com a sistema de transport a la sang o a la limfa, i per arrossegar els detritus a l’orina. Per això podem estar sense menjar durant setmanes, però, si no bevem aigua, morim al cap d’uns dies. Però, com que no és reactiu, als processos que tenen lloc al nostre organisme, l’aigua en si mateixa es manté inalterada, per la qual cosa si s’evapora i després torna a condensar-se, es pot tornar a ingerir milers o milions de vegades. Per això no és impossible que nosaltres beguem algunes de les molècules d’aigua que al seu dia van orinar Napoleó o Aristòtil; de fet és bastant probable. 

L’aigua no engreixa, però la seva gran capacitat calorífica fa que sigui feta servir com a refrigerant o com a vehicle que transporta energia en molts sistemes de calefacció. Això es deu al fet que aquesta petita meravella de la naturalesa que és la molècula d’aigua té una relació molt intensa amb les molècules veïnes, a què s’uneix pels anomenats ponts d’hidrogen, una interacció que no arriba a ser un enllaç químic, cosa que dona a l’aigua líquida la seva flexibilitat, però que és bastant forta. Per això es necessita molta energia per trencar-los i permetre a les molècules d’aigua que deixin les seves estimades veïnes de la fase líquida i escapin a l’atmosfera. I aquesta energia robada per les molècules que escapen és la que manté fresqueta l’aigua d’un càntir i a nosaltres ens permet continuar estant a 36,5 graus, tot i que la temperatura exterior sigui de més de 40 graus a l’ombra, com tenim a mitjans de juliol a Sevilla.  

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Una opció més agradable és escapar-nos a les platges de Cadis i Huelva, on la temperatura pot arribar a ser vuit o deu graus més baixa que a Sevilla, gràcies també a la presència de grans quantitats d’aigua i al seu meravellós efecte termoregulador.