Cremar tots els armaris de Barcelona

En les últimes setmanes s’han donat a la nostra ciutat diverses agressions amb motivacions homòfobes, algunes molt violentes. I ens han arribat també notícies molt alarmants d’altres ciutats espanyoles, com l’assassinat del Samuel a la Corunya, al crit de maricon. A més de condemnar rotundament aquestes violències i expressar el nostre afecte i solidaritat amb les víctimes i els seus entorns, tenim l’enorme repte de pensar per què es produeixen aquestes agressions i com actuar davant seu. 

Barcelona és una ciutat referent per les seves lluites per la diversitat sexual i de gènere. Aquí, molta gent anònima ha fet caure murs d’opressió en els moments més difícils amb els seus actes quotidians, donant-se la mà pel carrer, besant-se en un bar del barri, pintant-se les ungles, maquillant-se o rapant-se el cap. Així s’han ampliat els marcs de la llibertat de totes i tots i s’han cremat molts armaris. Als carrers de la nostra ciutat s’hi han celebrat els espectacles de carrer de Nazario i Ocaña i és el lloc on Silvia Reyes va encapçalar la primera manifestació de l’Orgull de l’Estat espanyol. 

No obstant, Barcelona és també la ciutat on va ser assassinada brutalment Sonia Rescalvo l’any 1991 i on, només el 2020, hem acompanyat més de 100 casos de discriminació LGTBI-fòbica. A la nostra ciutat comptem amb serveis específics d’atenció psicològica i legal en aquests casos (l’Oficina contra la No-Discriminació, que es coordina amb el Centre LGTBI i amb l’Observatori contra l’Homofòbia), perquè pensem que és imprescindible oferir una atenció personalitzada als qui pateixen aquesta discriminació.

Davant les últimes agressions, sabem que moltes persones LGTBI de la nostra ciutat senten por i es pregunten si la ciutat continua sent segura per a elles. Hem de treballar amb fermesa per aconseguir-ho, però sabent que no existeixen les solucions amb la immediatesa que voldríem. Per acabar amb les agressions hem d’atacar les idees que les justifiquen. Com la violència masclista o la violència racista, les agressions contra les persones LGTBI estan arrelades en estereotips profunds. Per això, el nostre objectiu des de l’Ajuntament de Barcelona és transformar aquests prejudicis.

En aquest sentit, l’eix principal del nostre treball és la promoció de la diversitat sexual i de gènere, reforçar la nostra intervenció als centres educatius amb propostes com el Programa d’Escoles per la Igualtat i la Diversitat i promoure referents positius per als nois, que transformin els aprenentatges més problemàtics de la masculinitat. L’homofòbia es combat amb educació, cultura i necessàriament amb recursos econòmics. Són camins que ens acosten a una societat en què sigui impensable patir una agressió per l’orientació sexual o la identitat o expressió de gènere. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Fa tres anys vam inaugurar a Barcelona el Centre LGTBI, un dispositiu pioner per difondre la diversitat sexual i de gènere. Quan va ser atacat, en poques hores els veïns i veïnes, entitats i comerciants del barri de Sant Antoni s’havien organitzat en una campanya contra l’homofòbia per defensar-lo com un espai propi del seu barri. Aquesta anècdota emblemàtica defineix aquesta ciutat, els nostres barris. Dos anys més tard, el Centre LGTBI continua sent el nostre principal antídot contra l’odi: la cultura, l’educació, les xarxes de barri, l’associacionisme. Una cohesió social necessària per combatre la discriminació davant la diversitat. Perquè avui és el col·lectiu LGTBI però també les persones racialitzades, les migrants, les treballadores sexuals, les que expressen el seu gènere des de la dissidència.

Estem convençudes que defensar la diversitat sexual i de gènere no és una tasca de la gent LGTBI, és de totes i tots. Dels instituts, les empreses, el transport públic, les famílies, els grups d’amics i amigues. Nosaltres, des de les institucions, continuarem reforçant aquest compromís ciutadà, mirant d’estar a l’altura d’una societat que entén la diversitat com un valor i d’una comunitat LGTBI que continua defensant la seva sexualitat i el seu gènere malgrat la por de la violència. Les llibertats que han conquistat els col·lectius LGTBI ens han beneficiat a totes i és responsabilitat de totes defensar-les.