Estiu de focs

Des de les diferents ARBA (associacions per a la recuperació dels boscos autòctons) de Catalunya i de la resta de la Península ibèrica ens trobem molt preocupats per la proliferació d’incendis forestals que està patint el nostre territori. Massa sovint causats per una negligència; com ha passat a Martorell, com ha passat al Cap de Creus, o com sembla haver ocorregut a Santa Coloma de Queralt; el resultat d’aquestes imprudències són milers d’hectàrees de vegetació mediterrània reduïda a cendres, un holocaust per a la fauna silvestre i un risc mortal per a la població, especialment per als valents bombers i voluntaris que s’enfronten a les flames. Davant aquesta amenaça constant, un fenomen natural que sempre ha sigut un agent modificador dels ecosistemes mediterranis, agreujat per un canvi climàtic que ja ningú no pot negar, la nostra societat necessita elaborar no només mesures preventives més eficaces, sinó també respostes adients davant catàstrofes ambientals com els grans incendis forestals. Un cop extingit el foc i davant un paisatge calcinat, les xarxes acostumen a bullir de propostes de reforestació immediata, en un intent ingenu d’enganyar el pas del temps, de cobrir de verd l’extensió grisa que fereix els nostres sentiments. Però ¡les nostres experiències ens demanen cautela i observació abans que intervenció! Per trist que sigui, teniu l’oportunitat d’assistir al procés de reconquesta, per part de la vida, d’aquest paratge avui desolat. L’adaptació del bosc mediterrani al foc és la nostra esperança i aquests els nostres consells:

• Després del foc, és molt negatiu compactar el sòl i la vegetació supervivent amb maquinària pesant.

• ¡No és aconsellable retirar tota la fusta cremada! Al contrari, convé deixar branques tumbades com a feixes per a reduir l’erosió als pendents i alhora proporcionar refugi a petits vertebrats o invertebrats. Els troncs dempeus són atalaies per a ocells que depreden aquelles bestioles, i alhora defequen llavors d’arbres i arbustos portades de boscos propers.

• Promoveu i observeu la successió ecològica. Espereu almenys dues primaveres per valorar si s’està produint una regeneració de la comunitat vegetal existent abans de l’incendi. Cerqueu plançons nascuts de llavor, trobeu peus supervivents o rebrots.

• Pot ser que, degut a l’estat de degradació de la comunitat vegetal anterior al foc, o a la intensitat de l’incendi o a l’erosió produïda en un fort desnivell, aquesta regeneració natural trigui més del compte. És en aquest cas que la nostra intervenció pot ser crucial, però, ¿com?

• Recordeu el paper de la fauna com a dispersors de llavors i fomenteu-ne el seu retorn: elements com basses d’aigua i refugis de pedra o fustes poden accelerar la tornada dels animals. Si la pressió dels herbívors és massa elevada, protegiu algunes zones amb malles, tubs o tanques fins que la massa forestal hagi crescut suficient.

• Recupereu l’estructura i qualitat del sòl degradat mitjançant esmenes amb matèria orgànica forestal o fongs simbionts, aliats de les arrels del bosc mediterrani.

• Si passat el temps de valoració la comunitat vegetal o algunes espècies no es recuperen, realitzar introduccions mitjançant sembra directa o plantes conreades a viver. Consulteu experts sobre les espècies més adequades. Feu servir llavor local, collida en plantes de l’entorn proper a l’àrea cremada. La reforestació ha de ser biodiversa, incloure arbustos a més d’arbres i s’han d’evitar marcs de plantació rectilinis, facin rotllanes i rodals. ¡Regueu i encoixineu els arbres durant la fase infantil!

Implicació social en l’execució, manteniment i seguiment de la restauració ambiental. Des d’ARBA, oferim el nostre suport, assessorament i ajuda física als municipis afectats per incendis forestals. Contacteu amb l’ARBA més propera. ¡Amunt les branques! ¡Sembreu glans i hi haurà bosc!