La conferència de presidents
Canvi de terç
El primer que s’apunti a la revolucionària estratègia de fer el que faci falta per posar les coses en funcionament, connectarà abans amb l’estat d’ànim de la majoria del país
Set de cada 10 espanyols volen que les comunitats autònomes i el Govern central gestionin de manera cooperativa la sortida de la pandèmia. El president Sánchez i la vicepresidenta Yolanda Díaz li treuen més d’un punt d’avantatge en valoració de la seva gestió i la gestió de la Covid al líder de l’oposició, Pablo Casado. Set de cada 10 espanyols confien poc o gens en Sánchez, una mala notícia; tot i que no tan trist com que nou de cada 10 confiïn poc o gens en un Casado que afirma diàriament combatre el pitjor govern de la història. Després d’haver-se situat fa tot just any i mig com a problema principal, la política i els polítics retornen a convertir-se en una preocupació secundària, que desapareix quan se’ns pregunta pels esforços que ens afecten personalment. Torna a inquietar-nos allò que sempre ens ha concernit més: la situació econòmica i l’ocupació, seguides de prop per la pandèmia, l’educació, la sanitat o les pensions. Són les dades de l’últim CIS de juliol, coherents amb les tendències que estaven marcant estudis anteriors.
Té raó Casado. Estem en un moment de canvi, però no de cicle electoral com a ell li agradaria. Això ja es veurà. De moment, s’assembla més aviat a un canvi de terç. El país està modificant el seu estat d’ànim. Si estiguéssim davant un gir del cicle electoral, l’estratègia del líder popular de llançar-se a l’extrem per mirar de recuperar els votants de Vox, perquè els electors de centre ja se’ls torna l’ensorrament de Ciutadans, hauria d’estar funcionant, en comptes de servir per consolidar l’extrema dreta com a tercera força política. Després d’any i mig de sentir-nos atrapats enmig d’un malson, a la mateixa velocitat que avança la vacunació, les expectatives i demandes de la majoria es mouen.
¿En què consisteix aquest nou estat d’ànim? Les dades ho mostren amb aquesta claredat que només qui no ho vulgui veure pot ignorar. La gent vol acció i resultats, veure com el país torna a posar-se en marxa, s’aproven lleis, arrenquen polítiques, es gasten amb eficiència els diners d’Europa i la recuperació supera totes les expectatives; les coses i els embolics dels polítics ens importen més aviat gens ara mateix.
Prenguin, per exemple, la imminent conferència de presidents. Tot l’esvalot sobre si es tracta o no d’una veritable conferència, si es respecta el reglament o si hi ha o no hi ha ordre del dia només importen els presidents que hi acudiran i s’entossudeixen a parlar de tals assumptes i els mitjans que la cobriran. A la majoria li interessarà la conferència de presidents quan els demostrin que ha servit per atendre en alguna cosa les seves preocupacions actuals: donar certesa i regles clares a la gestió de la cinquena onada i acreditar la voluntat de posar-se d’acord perquè la recuperació resulti ràpida i eficaç. Tot el que no sigui això li servirà de més aviat poc fins i tot als que vagin a buscar una foto; serà una imatge que li importarà a gairebé ningú.
El primer que s’apunti a la revolucionària estratègia de fer el que faci falta per posar les coses en funcionament, connectarà abans amb l’estat d’ànim de la majoria d’un país que fa mesos que li diu a qui vulgui escoltar que és hora de canviar de terç, que està fart i avorrit de veure jugar a qui va tenir la culpa. Mantenir-se instal·lats en la catàstrofe com a diagnòstic general, la baralla basta per empastifar l’altre i la carrera esperpèntica per apuntar-se tal o tal foto oportunitat només serveix per quedar-te on ets. Qui vulgui créixer ha de generar confiança. Només la confiança atrau nous recolzaments i eixampla els espais. La fórmula ja està inventada: cooperació lleial, intel·ligència en el protagonisme i l’ingredient secret que mai falla: fer el que dius i dir el que fas.
Qui vulgui demostrar que la dreta es confon a l’entossudir-se a convertir en un problema o un escàndol que la vacunació vagi bé o que Sánchez parli anglès amb fluïdesa, o que el president Aragonès o el ‘lehendakari’ Urkullu s’equivocarien al no acudir a Salamanca, ho té fàcil. Només s’ha de preocupar que la conferència serveixi per a una cosa que li importi de veritat a la gent.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
