Recomanacions
Un llibre per a les vacances
No volem omplir de qualsevol cosa aquests dies davant el risc que volin i ens quedi la sensació de no haver-los aprofitat de veritat
Aquests dies, a la llibreria, ric per dins cada cop que algú em demana que li recomani un llibre per a les vacances. “Un llibre per a les vacances”, em diuen, i jo penso en els vint a mig llegir o encara per encetar que tinc a la taula del saló de casa: no hi ha dia que no me’ls miri i pensi “quin m’enduc?”.
El temps de l’estiu és potser el temps que més hores de planificació requereix comparat amb tota la resta de l’any. Igual que les estones de lleure que tenim durant el curs les anem omplint una mica sobre la marxa, els dies –setmanes, per als més afortunats- buits d’obligacions que són les vacances no els voldrem omplir de qualsevol cosa a risc que volin, directament, i en passats tinguem la sensació que no els hem aprofitat per descansar, desconnectar, divertir-nos..., el que sigui.
La tria del llibre que ens acompanyarà aquests dies té la seva importància. La prova és com molts lectors tenen associats determinats llibres a determinats estius i com integren els seus títols dins la valoració de si ha estat o no un de bon, d’estiu. A la llibreria, aquests dies, molts dels que venen buscant recomanacions per a aquestes dates, a la petició “recomana’m un llibre”, hi afegeixen la cua: “l’any passat vaig llegir-me aquest, i quina gustera llegint, allà, a la gandula!”. Passa al contrari, també: jo mai no oblidaré aquella setmana “atrapada” en un poblet vacacional, sense cotxe i sense cap llibreria en quilòmetres a la rodona, amb un sol llibre a la bossa: un de l’Auster que se’m va fer bola a la pàgina trenta. Vaig fer allò d’anar passant pàgines per veure si la cosa millorava, però no. Encara penso en el poblet amb l’ai al cap cada cop que passo el drap de la pols pel prestatge de l’A a la Calders.
Notícies relacionadesAixí que, quin llibre m’enduc? N’hi ha de divertits, de lleugers, d’aquells que es llegeixen millor si es compta cada dia amb un parell d’hores seguides, mínim, per dedicar-s’hi, dels d’anar fent-ne glopets a estones, però que després queden al cap fent xup-xup... Remeneu i trieu.
Bon estiu.