Millor Ginebra que Salamanca

Desconeixem absolutament els motius de la trobada entre els dos dirigents d’ERC a Suïssa i menys encara per què la reunió s’havia de celebrar el mateix dia que a Salamanca es tractarien temes tan importants com la distribució dels fons europeus entre les comunitats autònomes, l’adquisició de vacunes per mantenir el ràpid ritme de vacunacions i el grau d’execució de les mesures per combatre el despoblament rural. De fet, la Generalitat ha sigut l’única autonomia sense representació i ha demostrat una vegada més que només vol governar per a la meitat de catalans.

Si bé és cert, com han criticat diversos presidents en les seves breus intervencions al llarg de la sessió, que caldria modificar en alguns aspectes el format d’aquestes trobades institucionals, també ho és que han servit i serveixen per aprofundir en el coneixement personal i territorial, per escoltar de viva veu els diversos plantejaments, crítiques i reivindicacions i per consolidar un clima de responsabilitat compartida. Al llarg de molts anys les reflexions, demandes i aportacions de Catalunya van gaudir de l’atenció, el respecte i, fins i tot, la comprensió de la majoria de comunitats autònomes, però en els darrers 10 anys la situació s’ha invertit i, darrerament, la no-assistència catalana, lluny d’ajudar a fer entendre les nostres llegítimes demandes ajuda a incrementar la indiferència o la crítica oberta i l’oposició a qualsevol proposta catalana.

Seria adequat, probablement, donar a conèixer l’ordre del dia de la sessió amb més anticipació, facilitar abans del començament la documentació pertinent, flexibilitzar una mica el ritme i durada de les intervencions i, potser, anticipar formalment alguna possible resolució. Però no hem d’oblidar que estem parlant d’un organisme informatiu i deliberatiu, i no d’una institució executiva.

Ens trobem, doncs, després de gairebé tres mesos de nou Govern, amb una reiteració preocupant dels posicionaments anteriors: discrepàncies entre els socis de Govern en qüestions de gran transcendència com la taula de diàleg amb l’Estat, l’ampliació de l’aeroport del Prat, les mesures contra la pandèmia o les energies renovables; també es reiteren declaracions de conselleres i consellers que corregeixen les persones que les han formulades o algun col·lega seu, per no esmentar imatges escandaloses d’irresponsabilitat sanitària a càrrec d’autoritats polítiques de primer nivell actual i recent. També és cert, i s'ha de reconèixer, que el clima és menys tens i crispat i que es fan declaracions amb voluntat de distensió, però sense modificar actuacions de gran rellevància com no participar en la Conferència de Presidents.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Acaba de començar el mes d’agost, el mes de vacances i d’una certa pausa en la discussió i tractament dels conflictes, siguin aquests econòmics, socials, sanitaris, ambientals, laborals... Comparteixo la necessitat i la conveniència que també els alts càrrecs polítics puguin relaxar-se i gaudir d’un cert descans. Però tampoc poden deixar de prestar atenció a la dura realitat present ni al preocupant futur ni d’assumir els reptes i compromisos que els esperen.

Cada vegada hi ha menys gent disposada a tolerar la superficialitat.