Tres bretxes engrandides a l’Amèrica Llatina

És cert que en l’horitzó apunta, com un raig d’esperança, un nou ‘boom’ de les ‘commodities’: una suposada recuperació de la mà, com sempre, de la demanda de matèries primeres, impulsada per la reactivació econòmica global.

Mentrestant, hi ha tres bretxes que s’han engrandit durant l’últim any i que caldrà tenir molt en compte en les polítiques postpandèmia.

L’educació

Com en tot el món, el confinament global va obligar nens, nenes i joves llatinoamericans a quedar-se a casa. Però, a diferència d’altres llocs, molts no van poder continuar l’educació a distància. Segons la CEPAL, un 46% dels nens d’entre 5 i 12 anys no tenen accés a internet; entre un 70% i un 80% dels estudiants en els trams socioeconòmics més alts tenen ordinadors portàtils, mentre que només entre un 10% i un 20% en els trams amb menys ingressos en tenen.

Des dels 90, l’Amèrica Llatina havia aconseguit disminuir significativament els índexs de desigualtat i un factor clau va ser la millora en l’accés a l’educació en tots els nivells. La regió s’apropa avui a l’augment de la pobresa educativa –la que mesura el percentatge de nens que als 10 anys no compleixen un requisit mínim de lectura– que, segons el Banc Mundial, podria passar d’un 51% a un 62% per la pandèmia: el retrocés d’una dècada en només un any.

A aquest desafiament general de l’educació s’afegeix el del tema digital, en el qual també hi ha un evident retard respecte a altres regions. La crisi actual està impulsant la transformació digital de les empreses però és necessari, al seu torn, que el sistema educatiu acompanyi aquest procés.

Les dones

També ha retrocedit la situació de les dones a l’Amèrica Llatina amb la pandèmia. Elles són les que més han patit la pèrdua d’ocupació perquè moltes treballen en els sectors més afectats pel confinament, com l’hostaleria i el petit comerç, o per la necessitat de quedar-se a casa per assumir la cura de fills i dependents. A aquesta situació se suma el seu pes en el servei domèstic (un 93%) i en l’economia informal. Si abans del coronavirus la participació laboral femenina ja era 25 punts inferior a la masculina, es calcula que ha caigut 6 punts més amb la crisi actual. La xifra més aclaparadora és la que indica que 118 milions de dones podrien trobar-se per sota del llindar de la pobresa a la regió. Entre les iniciatives impulsades recentment es pot esmentar la Coalició Iberoamericana per l’Empoderament Econòmic de les Dones, recolzada, entre d’altres, per la vicepresidenta de Colòmbia, Marta Lucía Ramírez, i per la Secretària General Iberoamericana, Rebeca Grynspan. Demanden que els plans de recuperació incloguin de manera activa aspectes com la derogació de lleis discriminatòries, la creació de fons nacionals amb finançament internacional per a l’emprenedoria femenina i més participació d’empreses de dones en les compres públiques.

La bretxa multilateral

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La pandèmia ha agafat l’Amèrica Llatina en un dels seus moments més baixos en el terreny multilateral. Algunes de les institucions més rellevants, com l’Organització d’Estats Americans, el Banc Interamericà de Desenvolupament i la CAF, travessen serioses crisis de governança: moltes iniciatives d’integració de les últimes dècades estan o paralitzades o al ralentí pels vaivens ideològics i polítics dels seus líders. A tot això se suma la pèrdua de confiança en la democràcia per part de les societats llatinoamericanes, segons confirma any rere any el Latinobarómetro, i la rivalitat entre els Estats Units i la Xina just en el moment en què la cooperació és més necessària que mai per unir forces contra el virus i per reclamar el lloc propi que la regió hauria de tenir al món.

No falten ni diagnòstics ni receptes. Les respostes per intentar contenir els efectes de la crisi han sigut molt diferents d’un país a l’altre. Hi ha marge per aplicar polítiques públiques que permetin girar les tendències negatives en educació, drets de les dones i cooperació internacional. ¿Hi haurà també voluntat política?