Cansament Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Les cançons que ens avorreixen
Insistir sense parar en la independència i l’amnistia davant qualsevol oferta molesta la mig Espanya que comparteix amb Pedro Sánchez el desig d’una distensió
Un consell de comunicador: cal dir les coses amb claredat, repetir-les de tant en tant si són importants, però no ser pesats excessius i avorrits, no insistir, amb ocasió o sense, el que la gent ja sap. Ho remarco a propòsit, que en aquest país absolutament tothom sap que Pere Aragonès i el seu Govern consideren el seu únic objectiu de fons la independència de Catalunya al més aviat possible i planteja com a reclamacions immediates un referèndum popular i l’amnistia per als delictes relacionats amb el desenvolupament del procés. Està bé recordar-ho en algunes ocasions i determinades taules de diàleg. Però rebaixa el nivell dialèctic haver-lo incorporat com a falca prèvia a qualsevol declaració, comentari o reacció davant tots els oferiments que se li estan fent a Catalunya des de la Moncloa en relació amb les qüestions més diverses.
Insisteixo que és un consell de comunicador perquè, evidentment, aquesta cançó molesta la mig Espanya que comparteix amb Pedro Sánchez el desig d’una distensió. Els que recolzen la iniciada obertura de vies polítiques per tractar els problemes dins de la legalitat. Això és més important que el fet que, a més, sulfuri l’altra meitat, regada pel PP i per Vox amb la mateixa pesada insistència del seu anticatalanisme de fons i del seu actiu anticatalanisme tàctic per desgastar el Govern d’Espanya, si pot ser, cada dia.
Notícies relacionadesEn aquest context, el president Aragonès faria bé elevant el seu propi nivell discursiu deixant, en la mesura possible, aquestes falques per als seus col·laboradors. Ha d’estimular la confiança d’aquella meitat possibilista d’Espanya que pot voler acceptar la seva capacitat presidencial per avançar en aquesta fase tan delicada. No ha d’oblidar que des dels ulls constitucionalistes temperats es considera que fins ara el Govern demana però de moment mai dona res (cap alternativa concreta a les seves reclamacions màximes) tret d’aquesta nova actitud general positiva però sempre tan dissimulada amb les cançons i reticències explícites. Personalment soc partidari que moltes de les qüestions problemàtiques complexes entre el Palau i la Moncloa es tractin des de certa bilateralitat, però considero un error –i no menor– la inassistència d’Aragonès a la conferència de presidents –tot i que sigui un mal format, per cert– precisament quan es tractava la qüestió dels diners europeus entre totes les administracions espanyoles. Això afecta una etapa en què no hi ha el menor dubte que Catalunya necessitava fer sentir la seva veu i els seus arguments davant la resta de l’Estat.
No vull deixar de remarcar, al contrari, que quan hi ha tants espanyols que consideren que Pedro Sánchez està acariciant un tigre hi ha paraules que sí que són útils. Comença a prendre consistència una distinció que podria obrir camins, posada en relleu pel vicepresident Puigneró: la que hi ha entre la paraula «autodeterminació» i la paraula «autogovern», tenint en compte que la segona al·ludeix a una cosa que ja hi ha a Catalunya en dosis diferenciades de les d’altres comunitats autònomes. Això, per exemple, ja no és una cançó.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Partits Polítics Generalitat Pere Aragonès Junts per Catalunya
