Context
Empatia criminal, de la Corunya a Amorebieta
La nàusea per l’assassinat s’alleuja amb un minut de silenci mentre, en algun racó, algú assumeix el repte de fer-la més grossa
Samuel Luiz va morir apallissat a la Corunya per un grup de gentussa sense escrúpols. Fa setmanes que el rastreig del crim homòfob omple espai informatiu en tots els formats. La nàusea s’instal·la en la majoria de la societat, tot i que l’empatia assassina germina en algunes ments criminals. Els ciutadans mostren el rebuig amb un minut de silenci com si fos una plantada col·lectiva, plural, mentre en algun racó algú accepta el repte de fer-la més grossa. ¿Què passa pel cap d’aquests salvatges?
L’assassinat del jove gallec va obtenir rèplica dies després a Amorebieta (Biscaia). Una banda criminal (Hermanos Coala es fan dir) va enviar a l’uci un noi que si es reenganxa a la vida probablement, diuen els sanitaris, no recuperarà la parla. Què hòsties està passant. L’odi es contagia de Galícia a Euskadi, de Cartagena a Barcelona, entre desarrelats que en comptes d’espantar-se davant l’horror, es conjuren per superar-lo. Amorebieta i la Corunya són l’exponent immediat d’un odi atàvic, el que sempre ha recorregut les terres d’Espanya. La persecució del marica, el pobre, el negre, el diferent perdura sense solució i ara creix coincidint amb aquests temps tan crítics per la pandèmia.
El repte, una moda
Al mateix temps que la joventut sana celebra la vida amb ‘botellons’ al carrer i la platja, determinades camarilles abracen amb entusiasme la moda d’enfrontar-se a tot. Potser perquè surt massa barat (60 o 600 euros de multa, que gairebé sempre paga el papa). Semblen convençuts que després dels mesos de confinament, lleis seques, tocs de queda, toca insubmissió. Estranya interpretació de la rebel·lió, un joc que se’ls escapa de les mans.
Notícies relacionadesEls personatges que es van afegir a la pallissa mortal a Samuel Luiz, al contrari dels Hermanos Coala, no componien un grup de desestructurats socials amb ganes de marcar el territori amb violència. D’una manera improvisada, es van afegir a una agressió com qui s’apunta a un concurs televisiu o al TikTok i llança missatges compulsivament per fer-se notar. No era un joc. Després de la lapidació van fugir per reunir-se al cap d’una estona fent balanç d’aquest cúmul d’emocions que van desembocar en un assassinat, constituint-se espontàniament en banda organitzada. Les pròximes trobades seran al pati d’una presó.
Ens equivoquem si creiem que ha sorgit una nova versió de la violència. Va passar després dels Sanfermines del 2016 amb les manades. No hi va haver ciutat on no sorgissin les manades, la manera brutament eufemística amb què es referien a les agressions sexuals en grup, que sempre van existir i mai es van denunciar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
