Cap endins

Malgrat que són moltes les persones que portem el pin dels ODS a la solapa, a l’hora de prendre decisions i dissenyar polítiques, hi ha dificultats per alinear la nostra manera de funcionar amb la d’una agenda mundial. Recordant allò que va dir Einstein que «els problemes no es poden resoldre amb la mateixa ment que els va crear», el poc avenç cap als ODS és una pista en què requerim una transformació social i personal més profunda, que ens equipi per poder mantenir el planeta habitable.

La proposta dels ODI, que emergeix d’universitats i empreses nòrdiques, es concretarà en una llista consensuada de les capacitats, qualitats i habilitats que necessitem per assolir els ODS. El procés d’identificació es basa en dos mètodes: l’evidència científica i la intel·ligència col·lectiva. L’evidència científica està publicada i les universitats s’ocupen de recollir-la mentre que, per a la intel·ligència col·lectiva, s’està utilitzant un qüestionari i grups de discussió. ¿Quins són els resultats? Segons l’última versió consultable, la novena, els ODI es classificaran en cinc grans categories (Ser, Pensar, Relacionar-se, Col·laborar i Actuar) que, al seu torn, tindran algunes subcategories.

Dins de la primera categoria, Ser, s’inclou la relació amb nosaltres mateixos. Hi apareixen valors com la integritat personal i l’honestedat, així com la capacitat d’estar en contacte amb els nostres propis pensaments, desitjos i emocions; tenir una imatge realista de nosaltres mateixos i capacitat per a l’autoregulació. En aquesta categoria també es parla del concepte abstracte de «presència», definit com un estat excepcional en què podem estar en el moment, aquí i ara, oberts i sense prejudicis. Un estat en què es prenen decisions millors, menys relacionades amb les carències pròpies, siguin aquestes conscients o inconscients. La presència té la capacitat de substituir el funcionament en «pilot automàtic» per una altra resposta més adequada al moment. Els beneficis d’una presència de qualitat venen de lluny: apareixen als textos espirituals dels vedes, al budisme, i, a la seva última versió, venen reempaquetats al ‘mindfulness’.

A la segona categoria, Pensar, s’agrupen les habilitats cognitives que han demostrat la capacitat de generar solucions: el pensament crític, el potencial d’entendre la complexitat, tenir perspectiva, crear sentit a través de la identificació de patrons, així com la capacitat de pensar a llarg termini mantenint una visió estratègica. A la tercera categoria, Relacionar-se, apareixen conceptes com la gratitud i apreciació dels altres, el fet de ser conscient de la interdependència entre nosaltres, la humilitat, l’empatia i la compassió. Aquestes característiques també ressonen amb valors religiosos tant orientals com occidentals.

A la quarta categoria, Col·laborar, apareix la capacitat de comunicar, de dialogar, de cocrear amb diferents grups d’interès, de partir d’un marc mental inclusiu amb capacitat d’entendre la multiculturalitat. També esmenta la confiança i la capacitat de mobilització i inspiració.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Finalment, a la categoria Actuar, s’hi inclou el coratge, definit com la capacitat de mantenir-se ferm, de prendre decisions, de qüestionar les estructures actuals. La creativitat, l’optimisme i la capacitat de perseverar.

Tots aquests objectius interns són desitjables, però suposen un desafiament colossal com a metes personals. ¿Quan ens podrem considerar prou crítics, valents, íntegres, optimistes i creatius? Gairebé sembla més senzill acabar amb la fam al món.