ANÀLISI
Sis articles sobre Messi que m’agradaria escriure
«Messi se’n va, ¿però serà bon barcelonista fins al final?»
Explicaria que té dret a anar on vulgui. Però remarcaria que si és un barcelonista de veritat moralment hi ha dues excepcions: no pot anar al Reial Madrid per raons òbvies ni al PSG, el club que ha desequilibrat conscientment el Barça utilitzant Neymar, a qui va convèncer perquè se n’anés a París per sortir de l’ombra de Messi i qui ara l’espera, amb Sergio Ramos i el xeic àrab, amb els braços oberts per tornar a subordinar-s’hi. Recomanaria als que llegissin aquest text que després dinessin cabrit rostit torrat molt lentament, tallat amb ganivet fi i punxat amb forquilla amb les puntes molt afilades.
«Laporta no ha quedat KO estirat a la lona»
Explicaria que ha sigut dialècticament convincent en les seves justificacions. Era difícil. Després de guanyar les eleccions gràcies a gairebé prometre que aconseguiria la continuïtat de Messi, després de demostrar-se que no havia preparat res decisiu per aconseguir-ho (ni tan sols tenia lligats els avals per accedir al càrrec) i després de no haver aconseguit fins ara els ajustos de plantilla i sous imprescindibles ha sabut no caure KO sobre la lona que inicialment va penjar a Madrid, a prop del Bernabéu. Corria el risc que ara semblés necessària la seva dimissió i l’ha esquivat amb brillantor. Aquest article es podria degustar consumint un sorbet de coco.
«Bartomeu ha deixat una herència tan mortal com la que va rebre Jordi Pujol»
Seria la descripció d’una història d’irresponsabilitat econòmica de cara al futur. Seria un text de deducció de les conseqüències legals que li ha d’exigir el Barça. Inclouria un lament pel fet que no hagi pagat amb diners de la seva pròpia fortuna particular tot el que pogués aportar per compensar part del mal comès. Els lectors el podrien degustar amb l’acompanyament gastronòmic d’uns ous petits de guatlla passats per aigua acompanyats d’un cullerot de puntes de sota de cargols de Lleida cuinats a la brutesca.
«La tenalla del club arruïnat i el pacte de la Lliga Professional amb CVC»
M’agradaria analitzar els dos grans arguments de Laporta per justificar que aquest final d’història és inevitable. El primer sembla indiscutible; tots sospitàvem que les xifres reals s’assemblaven més a les que sorgeixen ara que a les que va deixar consignades Bartomeu. Sobre CVC remarcaré que em temo que no ens ho estan explicant tot, que ignorem si l’oferta és econòmicament tan dolenta com diuen el Barça i el Madrid, i buscaré les raons per les quals altres lligues europees han rebutjat aquest mateix pacte. Considero Tebas incapaç de promoure aquesta jugada sense portar el seu odi a la Superlliga europea al cap i cert ànim de càstig als díscols. Mentre llegeixin això del president de la Lliga Professional es poden servir-se unes torrades amb llard de porc de Jabugo.
«Messi prefereix continuar engreixant el seu compte corrent a seguir aquí»
Redactaria gairebé un tendre conte de fades sobre un nen modest que va arribar a Barcelona on va merèixer convertir-se en un d’aquests multimilionaris mundials que ja han garantit el futur de fins i tot els seus besnets. Explicaré que tot i que li feia una rebaixa al club que l’hi va donar tot com que no és Teresa de Calcuta no li ha ofert l’any gratis amb què somiaven tantes ànimes ingènues blaugrana (i això hauria arrossegat de veritat els companys reticents a renunciar voluntàriament a més part dels diners desmesurats que van pactar). Arguiñano podria acompanyar aquesta lectura aportant el seu toc culinari amb un ‘rico, rico, rico’ puré de chinchulines poc nets acompanyats de patates a la pobra.
Notícies relacionades«La vida segueix i no oblidin que Messi ja va començar a anar-se’n fa un any»
Reflexió sobre la realitat que ara el nostre veritable home és Koeman, que amb què té entre les mans pot fer potser un equip més lògic –a l’holandesa– i amb més futur que si al Barça es prolongués un any més la interinitat. Que consti que l’excés de jugadors inapropiats i la dificultat de no equivocar-se al donar continuïtat a gent del grapat de joves prometedors que apunten cap a un primer nivell és un repte tan difícil com el de reconstruir el Barça després de la Guerra Civil. Però aquest article potser ens podria ajudar a pensar que en el futur tornarem a poder brindar amb cava.
