Tribuna Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El compromís ambiental del ‘hub’
Les actuacions de desenvolupament del ‘hub’ de Barcelona, proposades amb caràcter preliminar, compensarien les zones d’especial protecció de la Xarxa Natura 2000 afectades, en una relació d’1 a 10, i crearien un nou Espai Natural del Delta del Llobregat
L’enyorada Joana Raspall, poetessa del Baix Llobregat, es va preguntar en un dels seus haikus «Com puc resoldre el guirigall de dubtes sense trair-me». He recordat sovint la inquietud expressada per Raspall a l’hora de valorar la meva convicció de convertir l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat en un hub intercontinental i la seva inserció en el meu compromís personal i polític amb la defensa dels valors de sostenibilitat, tant mediambiental com econòmica i social.
El marc regulatori espanyol, el denominat Document de Regulació Aeroportuària (Dora), és molt similar al de la majoria de països avançats: defineix cada cinc anys els serveis aeroportuaris bàsics a Espanya, les inversions que es faran als aeròdroms i la demanda estimada de passatgers i aeronaus. Aquests paràmetres determinen l’esquema de les tarifes que els aeroports cobren pels seus serveis i, per tant, tret que la demanda real sigui significativament inferior a la prevista, la sostenibilitat econòmica de tots els projectes d’inversió està garantida, inclòs el desenvolupament del hub de Barcelona.
La sostenibilitat social del hub intercontinental, així com la sostenibilitat econòmica des d’una perspectiva més àmplia, la confirma de forma eloqüent un estudi recent de la Universitat de Barcelona, que preveu més de 83.000 llocs de treball directes (actualment en són 38.000) i 365.00 llocs de treball globals (avui, 218.000), amb una contribució al PIB de Catalunya del 8,9%, comparada amb el 6,8% actual. Així mateix, els hubs ofereixen a la ciutadania del territori que acull l’aeroport la possibilitat de volar sense escales a un gran nombre de destinacions internacionals i, ben entrat el segle XXI, són un factor fonamental d’atracció de talent, inversions tecnològiques i esdeveniments internacionals. Madrid ho sap bé i per aquesta raó aposta sense vacil·lacions per l’ampliació del seu aeroport i el reforç del seu hub.
El tercer eix de la sostenibilitat, el mediambiental, és el que més controvèrsia i dubtes genera en el projecte de l’Aeroport Josep Tarradellas recentment acordat amb el Govern de la Generalitat de Catalunya. Com a exalcaldessa de Gavà, sé bé què representa la greu responsabilitat de promoure simultàniament la prosperitat i la sostenibilitat mediambiental d’un terme municipal situat al delta del Llobregat. El delta és un espai antropitzat des de fa segles, on els espais naturals conviuen amb l’explotació agrària i els usos residencials i de serveis. És aquest mestissatge de valors mediambientals, activitat econòmica i espai habitat el que explica la necessitat de modificar la Xarxa Natura 2000 mitjançant l’exigent procediment de la Directiva Europea Hàbitats, igual que en els últims anys ho han fet no pocs projectes d’infraestructures dels països de la Unió Europea, en particular Alemanya.
Les actuacions de desenvolupament del hub de Barcelona, proposades amb caràcter preliminar, no només molt més que compensarien les zones d’especial protecció de la Xarxa Natura 2000 afectades, en una relació d’1 a 10, sinó que crearien un nou espai natural del delta del Llobregat amb una superfície addicional protegida mediambientalment del 25% en relació amb l’actual. Aquest nou espai natural del delta equivaldria al 20% dels Aiguamolls de l’Empordà. A més, al passar la titularitat d’aquests terrenys a Aena, que passarien a qualificar-se com a Xarxa Natura, es garantiria que aquests espais naturals deixessin d'estar en mans de propietaris individuals i constituirien un patrimoni natural obert al públic. En suma, si fem les coses bé, l’ampliació de l’aeroport comportarà més superfície protegida al delta del Llobregat i una protecció més robusta, ja que es facilitarà una connexió entre espais naturals avui dificultosa.
Notícies relacionadesD’altra banda, des de la perspectiva de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, el hub intercontinental ha de ser compatible amb la seva necessària reducció. En primer lloc, convé remarcar que el sector mundial de l’aviació produeix al voltant del 4% de les emissions totals de CO2 produïdes per l’ésser humà i un 12% de les de tots els mitjans de transport, en comparació, per exemple, amb el 74% del transport per carretera. En segon lloc, malgrat l’apreciable creixement del trànsit aeri al món previst pels experts en les pròximes dècades, les emissions netes de carboni del sector el 2050 seran menys de la meitat del que eren el 2005, gràcies als biocombustibles i l’hidrogen. I en tercer lloc, l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat i la resta dels aeroports d’Aena seran neutres en emissions el 2026 i arribaran a les 0 emissions netes (Net Zero Carbon) el 2040, cosa que col·locarà l’aeròdrom barceloní a l’avantguarda del compromís climàtic del seu sector.
Joana Raspall em regala també un haiku per tancar aquest text, que em permet definir el meu compromís ambiental. La poetessa de Sant Feliu va descriure, en només tres versos, com intervenir en un espai protegit: «La gota d’aigua pot transformar la roca acariciant-la».
