Nyap jurídic Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Desprestigia que alguna cosa queda

Aquest Govern, els seus socis de Podem i els partits que el recolzen com Bildu i Esquerra han donat abans mostres de menysprear les institucions i fins i tot la Constitució

3
Es llegeix en minuts
A1-111316935.jpg

A1-111316935.jpg / Manu Mitru (EPC)

Que la justícia té molts problemes és obvi: és lenta, està polititzada, i necessita reformes i mitjans que no se li donen, oblidant que el retard en l’administració de justícia equival a denegació de justícia. Segons una enquesta recent, el 65% dels espanyols pensen que funciona malament. Però el Govern, en lloc d’atendre aquestes necessitats, agreuja el problema. El Govern ha tractat de forma regular la qüestió de la pandèmia procurant fugir d’estudi i passar el marró a les comunitats autònomes. El resultat ha sigut un cert desgavell amb cada govern local adoptant les mesures que li semblaven més apropiades contra un virus que no s’aturava en els límits geogràfics de la regió. La confusió ciutadana ha sigut descomunal i també hi han contribuït els jutges amb sentències contradictòries. A més, en el seu afany de mirar els toros des de la barrera, on és més difícil que envesteixin, el Govern va decidir utilitzar l’estat d’alarma i no el d’excepció, que sona pitjor i té altres exigències. I el Tribunal Constitucional li ha estirat les orelles i li ha recordat que amb l’estat d’alarma no es poden conculcar drets fonamentals i confinar-nos a casa. Una bomba. Un error el pot cometre qualsevol tot i que se suposa que el Govern no hi hauria d’incórrer perquè per això disposa d’advocats de l’Estat, que són gent amb una sòlida preparació jurídica. Això ja és greu però encara més greu és que diverses ministres hagin sortit en tromba a protestar contra la sentència del Constitucional. En un país seriós el Govern que rep una clatellada d’aquest calibre dimiteix o almenys es queda avergonyit i balboteja que no ho tornarà a fer. Aquí no, aquí el Govern critica els jutges de l’alt tribunal per no tenir «sentit d’Estat», com s’ha atrevit a dir la ministra de Defensa Margarita Robles (¡que és jurista!), o per no tenir la sensibilitat de «posar-se en lloc del Govern» ja que «si ho hagués fet» –ha dit Isabel Rodríguez, la ministra portaveu– «hauria pres les mateixes mesures». I Pilar Llop, ministra de Justícia, ha posat la guinda al dir que són precisament aquestes mesures les que han salvat centenars de milers de vides. És impossible encadenar més insensateses.

A part d’un brindis al sol amb xifres no comprovables, les ministres incorren almenys en dos errors inexcusables: d’una banda, el Tribunal Constitucional no s’ha de posar «al lloc del Govern» perquè en les democràcies cal respectar la separació de poders i l’imperi de la llei, que són tan importants com anar a votar, que és a què semblen reduir alguns la democràcia. En segon lloc, perquè aquí no es tracta de salvar vides, una cosa que jutges i governants volen per igual, sinó de l’instrument escollit per salvar-les: el Govern va escollir l’estat d’alarma i el tribunal li diu que va fer malament i que hauria d’haver escollit l’estat d’excepció. I això implica que s’han imposat restriccions a les nostres llibertats amb un instrument jurídic que no ho permet. Un nyap descomunal. Amb aquest Govern tampoc han sortit ben parats el Tribunal Suprem, la fiscalia (dirigida de forma molt poc estètica per una exministra del Govern), el CGPJ o el Tribunal de Comptes. El pitjor de tot és la contumàcia i el ho tornarem a fer, que recorda la fórmula de «s’acata però no es compleix» del vell imperi espanyol convertida avui en «acatem però no compartim», i l’insistir a airejar en mitjans afins els vots discrepants de la sentència en un intent de desprestigiar el Tribunal Constitucional, quan aquesta discrepància és perfectament normal i s’ha dirimit democràticament. ¿És casualitat? Em temo que no. Aquest Govern, els seus socis de Podem i els partits que el recolzen com Bildu i Esquerra han donat abans mostres de menysprear les institucions i fins i tot la Constitució que ens empara a tots. Sense oblidar que el Partit Popular també contribueix –amb el mateix Govern– al desprestigi de la justícia amb el seu bloqueig sectari del CGPJ, ignorant que no és una joguina al servei dels seus interessos. Per aquest camí anem molt malament i de tota aquesta barrabassada hi ha responsables amb noms i cognoms.