Deliveroo se’n va

Fa pocs dies, Deliveroo decidia abandonar el mercat espanyol. Ho anunciava poc abans d’entrar en vigor la ‘llei rider’, que obliga les companyies a contractar laboralment la gran majoria dels seus treballadors que, fins al moment, operaven com a autònoms.

Des del mateix inici de la seva activitat, les empreses de ‘riders’ han generat una gran controvèrsia. D’una banda, han sigut lloades per elits empresarials i escoles de negoci per la seva innovació i capitalització mentre que, de l’altra, s’ha injuriat el seu insostenible model laboral que, finalment, ha sigut anul·lat pels tribunals de justícia. Així, la nova legislació obre un escenari a què les companyies s’hauran d’adequar. 

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

En qualsevol cas, després d’aquest embolic, trobem un exemple paradigmàtic de la confusió en què ens suma una revolució tecnològica desgovernada que, entre altres disfuncions, genera la ficció d’igualar-nos a tots en l’accés a la modernitat i el benestar. Així, un ciutadà pot sentir-se molt satisfet, per precària que sigui la seva situació, quan, amb un simple clic, ordena unes hamburgueses des de la comoditat del seu sofà. Però l’efectivitat d’aquest clic se sustenta en una companyia que ha de collar al màxim el restaurant i el ‘rider’, per servir al client per un mòdic preu.

I aquesta és una dinàmica insostenible, ja que el restaurant ha de tenir el seu marge, el ‘rider’ unes condicions dignes i el Deliveroo de torn un benefici suficient. I si el que paga el client no dona per a tot, només hi ha una alternativa: pagar més. Més anar i venir de ‘riders’ no legitima una reducció sistemàtica de costos que, curiosament, en comptes d’igualar-nos, ens allunya cada vegada més. Tot té un preu i quan no se satisfà, i entrem en el consum massiu a preus de demolició, la feina es deteriora i precaritza i els qui surten perdent són els ciutadans més humils. Tot i que puguin demanar hamburgueses des del sofà.