De pedres i vent

El sector de la construcció va marcar el pas del 'boom' turístic amb molt soroll, mentre el sector primari feia (fa) mans i mànigues per mantenir l'equilibri natural de les explotacions agrícoles i ramaderes i de la pesca, sense fer soroll.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Diria que les pedres han ajudat a mantenir dreta la paret del sentit comú, tant les dels monuments megalítics, com les de quilòmetres de paret seca, com les roques de turons i costa. Fonaments sòlids d'una terra exposada al vent, que es mou en funció del vent. Diria que Menorca no ha deixat mai de preguntar-se quin ha de ser el seu model de desenvolupament. La voracitat del capitalisme sempre ha trobat el contrapunt en la gent del camp, en les consciències ecològiques d'avant i après la lettre.

El 2020 aquest equilibri va quedar alterat com el de tot arreu. En aquest 2021 trobo la gent més fatigada, com a tot arreu, i negocis "de tota la vida" tancats, que no han pogut resistir la tensió de la baixada del negoci global. Trobo desconcert per les xifres d'una cinquena onada que no esperaven i també la mateixa actitud resilient, la de la pedra dura però erosionada, la del vent de l'illa, en els menorquins. La de resistir, la d'adaptar-se, la de no frisar. Geografia, clima, caràcter, cultura, com més acompassats van, millor. Aquesta és la gràcia de Menorca, i crec que aquest és el principal motiu pel qual transmet tanta pau. Amb encerts i errors, però em fa la impressió que oxímorons com "luxe responsable" o "aeroport verd" no formen part d'un vocabulari tan ric com el que sento per aquí cada dia. Intentar no dependre en excés dels productes que venen de fora i escoltar que "a les tres tanquem i a disfrutar de sa vida".