Les promeses de mantega sobre l’aeroport

Escriu la ministra de Transport, Raquel Sánchez, a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA que l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat serà molt bona per a l’economia i ambientalment exemplar. I posa la seva experiència anterior com a alcaldessa de Gavà com a exemple del que és combinar progrés social i econòmic amb respecte al medi ambient. Per als qui coneixem la seva trajectòria en l’àmbit municipal i lluitem per la preservació del territori del Baix Llobregat, les seves promeses ens sonen a paraules buides, mer màrqueting. Són com la mantega: quan està a la nevera sembla sòlida i consistent, però al cap de poc de temperar-se es fon, convertint-se en una massa amorfa i llardosa que, si et toca, t’embruta i arruïna qualsevol peça per sempre. Vegem-les.

Ens proposen des dels governs estatal i català que confiem, que les coses es faran bé. És complicat tenir fe quan les mesures de compensació per l’ampliació anterior de l’aeroport (sí, aquesta ampliació que era l’última i que també havia de ser exemplar) s’han incomplert durant 20 anys, després que la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) va ser aprovada per la UE amb la condició d’executar les esmentades mesures. Ja el febrer passat la Comissió Europea (CE) va donar un sever toc d’atenció a les administracions pels seus incompliments i va avisar de multa milionària si no es corregeix. ¿Què més ha de passar perquè compleixin la legalitat?

En segon lloc, sorprèn del discurs del ministeri –que el Govern de la Generalitat també subscriu– l’absència total de qualsevol recolzament científic a les seves afirmacions i propostes. Prometen compensar la destrucció causada, però no volen escoltar els màxims experts en ecosistemes d’aiguamolls, o en ecologia del paisatge, o la mateixa directora de l’Espai Natural Protegit del Delta del Llobregat, María José Albadalejo. Els experts afirmen, sense escletxes de dubte, que la Ricarda és única i excepcional, i no es pot destruir per crear-ne una altra d’igual, ni semblant. Però Raquel Sánchez, sense un sol estudi a la mà, ens vol convèncer del contrari. Tot i que els governs el tractin com una simple reserva de sòl pla, el delta del Llobregat és un espai crucial per al manteniment de la qualitat de vida en l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Els serveis ecosistèmics que aporta són d’un valor incalculable: producció d’aliments, manteniment d’una gran reserva d’aigua dolça, regulació climàtica, protecció davant fenòmens climàtics extrems, absorció de CO₂, regulació hídrica, o un gran espai d’oci, relaxació i educació.

Encara més greu, si pot ser, és que des del ministeri i AENA s’ignorin les serioses advertències que llança la comunitat científica mundial, cada vegada de forma més urgent, d’un necessari canvi de rumb si no volem que la crisi climàtica i la crisi de biodiversitat soscavin irremeiablement les bases físiques de la nostra societat, trastocant l’equilibri de la naturalesa. En tots els documents científics s’assenyala que la causa de tota aquesta crisi ecològica és el sistema econòmic: «business as usual», o sigui, «continuar fent allò de sempre» en castellà. I exactament «allò de sempre» és el que plantegen el ministeri i el Govern de la Generalitat: continuar apostant pel creixement sense límits, destruint ecosistemes i llançant encara més gasos amb efecte d’hivernacle (GEI) a l’atmosfera. És una irresponsabilitat tremenda de la qual, si es porta a terme, ens penedirem durant tota la vida.

Raquel Sánchez ha arribat al Govern amb una certa aura de moderna i ecologista, mostrant en el seu historial una suposada bona gestió ambiental a Gavà, la seva ciutat d’origen. Novament, més enllà del màrqueting dels fullets de paper setinat i els «renders», la realitat es fon com la mantega. A Gavà els problemes ambientals no només no s’han afrontat adequadament, sinó que estan enquistats o agreujant-se. Podem citar el macroprojecte urbanístic del Pla de Ponent, que pretén urbanitzar 186 hectàrees en ple connector ecològic entre el massís del Garraf i el delta del Llobregat amb 4.900 vivendes, amb un gravíssim impacte ambiental...I és que la voracitat urbanística de l’Ajuntament de Gavà no té límits: ha arribat a plantejar la descatalogació de 200 hectàrees del Parc Agrari per poder impulsar nous projectes, i té un llarg historial d’abandonament de la zona agrària, amb desenes d’expedients de disciplina urbanística en aquesta zona sense tramitar, permetent així la seva degradació. Completa el quadro una nefasta gestió urbanística al llarg de dècades: Gavà no disposa de xarxa separativa d’aigües pluvials, amb la qual cosa a la mínima pluja les aigües fecals no caben als col·lectors i es deriven a les rieres, amb la consegüent contaminació de les rieres i de les aigües de bany litorals.

Mereix una especial menció l’estil de dialogar i arribar a acords de la ministra. Davant els múltiples problemes ambientals de Gavà, la resposta del govern local va ser anul·lar el Consell Municipal de Medi Ambient (mesura que Raquel Sánchez ha mantingut durant els seus anys d’alcaldessa), evitant així haver d’escoltar i respondre a les exigències de les associacions veïnals i ecologistes.

En el seu nou rol de ministra veiem el mateix estil de gestió. Tot just arribar al ministeri, va prometre diàleg, escoltar totes les parts i que qualsevol decisió es prendria amb consens. Pocs dies després, el consens ha sigut únicament amb el Govern de la Generalitat, molt especialment amb la dreta independentista que encarna Junts x Catalunya. La voluntat de consens ha durat poc quan ha vist que alguns ajuntaments (com el de Barcelona o el Prat) no estaven per la feina, i directament ha preferit no escoltar ni tan sols els científics o les entitats socials i ecologistes que clamen davant un projecte tan insensat.

Notícies relacionades

Qui és qui en el debat sobre l’aeroport

Twitter era una cerveseria de Múnic

Afortunadament, cada vegada més veus s’alcen contra tant despropòsit. Fa ja dos anys que es va constituir SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, una plataforma unitària de més de 50 col·lectius de la comarca que treballem per la preservació del territori, el medi ambient i els drets socials: justícia ambiental i social. O Zeroport, una plataforma amb centenars de recolzaments d’entitats catalanes que advoca pel decreixement del port i de l’aeroport. 

Els mateixos que fa una dècada van posar una alfombra vermella a Sheldon Adelson perquè portés el mannà de la «riquesa sense límits» que vindria amb Eurovegas, això sí, sacrificant 1.000 hectàrees agrícoles i naturals del delta del Llobregat, ens volen ara convèncer de les bondats d’ampliar un aeroport que ja és, per si mateix, excessiu. Igual com vam dir NO a Eurovegas, diem avui #MenysAvionsMésVida.