L’Afganistan: de Filmin a les xarxes socials per entendre el conflicte

Filmin té una forma minuciosa de catalogar les pel·lícules i sèries, i només així s’explica que al menú de la plataforma hi hagi una opció que agrupa la producció relacionada amb Guerra de l’Afganistan. La pantalla del televisor llavors llança un grapat de caràtules de pel·lícules, com la reconeguda A war, que aborda el conflicte des de la mirada d’un militar nord-americà desplaçat al lloc i les conseqüències de les seves decisions. També convida a veure Nothingwood, una raresa sobre el que denominen Ed Wood afganès, Salim Shaheen. Es tracta d’un director i actor de cine amb centenars de pel·lícules a l’esquena i que ara, quatre anys després d’aquesta producció, està embullat en un embolic judicial que l’ha portat a la presó. El documental, de la francesa Sonia Kronlund, és bo del tot: l’oci i la manera d’entendre la vida d’aquesta societat treu esclats de realitat com peces d’un puzle impossible. 

2. L’altre Vietnam

 L’Afganistan torna aquests dies, més d’hora que tard, en mans dels talibans, com si els esforços militars de dècades fossin un castell de sorra a la vora del mar crescut. Els analistes insisteixen a veure el fenomen com un altre Vietnam, malson incomprensible del segle XX . La retirada de l’Exèrcit dels EUA de Kabul, detonant de la situació que vivim ara, compta amb el recolzament del poble nord-americà, segons els sondejos. Crisi i Covid són un còctel poderós per capitalitzar les preocupacions. ¿On és l’Afganistan? és una pregunta que assaltarà molts, enxarxats en les seves guerres quotidianes per pagar les factures.

3. ‘Hashtags’ i crides a l’acció

#Afghanistan_Lives_Matter és un dels ‘hashtag’ que apareixen aquests dies a Twitter, tímidament, darrere de l’omnipresent #Afghanistan. Despertar a la xarxa social, i que d’una etiqueta es passi a l’acció, sembla una quimera. Però les etiquetes, les idees ordenades en un lema, en un missatge clar, són la peça imprescindible per activar l’engranatge de la resposta internacional, perquè s’intenti una vegada més no caure en els mateixos errors del passat.  

Algoritmes i etiquetes es colen en el dia a dia de les nostres preses de decisions i en tot el que empeny la nostra activitat. Des dels suggerències de viatges que irrompen a la safata d’entrada de l’ordinador fins als productes que omplen la llista de la compra, es diria que l’afany últim per classificar el nostre entorn està gravat a foc en el nostre ADN. No ho és però gairebé.

4. Fer comprensible l’infinit

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

Irene Vallejo explica en el seu apassionant assaig L’infinit dins d’un jonc que «elegir és, d’alguna forma salvaguardar». Es remunta als temps als primers catàlegs de llibres, als primers intents de classificació de biblioteques i, recorrent a Umberto Eco i la seva exploració del sistema de referències a El vertigen de les llistes, conclou que tot índex, catàleg, repertori «fan més comprensible l’infinit». 

Benvinguts els ‘hashtags’ i les col·leccions, si aconsegueixen llançar una mica més de llum a un conflicte obstinadament enquistat en un bucle sense fi.