Les restriccions per la pandèmia Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La felicitat és un toc de queda
És aterridora l’enorme quantitat de catalans que estan disposats que els governants els retallin els drets, tot i que sigui il·legalment
El més aterridor de la resolució del TSJC no és que demostra que el 'governet' el formen una colla d’inútils que, conscients de la seva ineptitud, si poguessin es saltarien totes les normes hagudes i per haver, per aconseguir els seus propòsits. Això ja ho sabíem des de 2017, quan van intentar endossar-nos per la força la 'republiqueta' que havien somiat en una nit de disbauxa etílica, hi ha qui veu elefants roses i hi ha qui veu 'republiquetes' del mateix color. No, el més aterridor és l’enorme quantitat de catalans que estan disposats que els governants els retallin els drets, encara que sigui il·legalment, més ben dit, millor si és il·legalment. Això sí que fa por, perquè demostra que som un poble de xaiets, cosa que, ben mirat, tampoc és cap sorpresa: com cada any, el proper 11-S el ramat complirà puntualment amb el ritual de la transhumància, baixant de les pastures altes fins a les de la capital. Els xais, val la pena recordar-ho, acaben esquilats, això si tenen sort i no acaben a l‘escorxador.
En general, els catalans no volem governants, volem amos, que és més còmode obeir que pensar. Necessitem algú que ens ordeni el que hem de fer, anar a dormir a la una de la nit, posem per cas, així ens podem quedar a casa sense remordiments. Tots i per obligació. Un català pot suportar sense problema viure amargat, de fet és el seu estat natural, el que no pot sofrir és que d’altres no hi visquin. El 'governet' ho ha entès de seguida, per això intenta per tots els mitjans, sobretot pels il·legals, arrabassar-nos el màxim de drets. Un poble sense drets és un poble feliç, perquè no ha de pensar. L‘únic que vol el 'governet' tancant-nos a casa per decret és la nostra felicitat.
Un dels millors amos que van tenir els catalans va ser en Franco, per això aquí va ser tan estimat. Aix, el franquisme, allò sí que era viure sense preocupacions, sabies sempre el que havies de fer, sense que cap jutge s’hi fiqués pel mig. Encara n’hi ha que l’enyoren, això explica que hi hagi tants partidaris del toc de queda per motius d’ordre públic i fins i tot morals, que hi ha joves que aprofiten la nit per fer-se petons i qui sap què més.
-Tothom a casa tancat, així no hi haurà ni soroll ni embarassos no desitjats!
Algun cervell pensant del 'governet' va creure que tancant els bars durant les nits d’estiu, els joves es recollirien a casa a llegir una novel·la de Pilar Rahola o el dietari de 'Presidentorra', a brodar una estelada o a assajar el Cant de la Senyera. Sorprenentment, en lloc d’això, els joves es van dedicar a reunir-se, escoltar música, beure i riure. Increïble. Com pot ser? Què ha fallat?
La solució és un toc de queda a la carta, com el que santament preveia el 'governet' perquè fóssim feliços. S’acabarien no només els botellons, també els robatoris nocturns, els accidents de cotxe nocturns, els sorolls nocturns, les borratxeres nocturnes i fins i tot la il·luminació nocturna, que ja no seria necessària i tot això que estalviaríem d’energia, Catalunya sempre verda. També s’acabaria la vida nocturna, potser fins i tot la diürna, no sé per què s’hauria de limitar a les nits aquesta vida meravellosa. Un toc de queda perpetu, vet aquí el que voldrien molts catalans. Si els amos ens volen sempre a casa, als serfs ens toca obeir.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Restriccions per coronavirus Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ( TSJC ) Govern Toc de queda
