'Senteix-te' guapa (i de segona)

O estàs distreta esperant que el semàfor es posi verd i els ulls ensopeguen amb una altra versió: «Pots repetir pas a pas la recepta i tornar a embolicar-la o millor et portem al teu restaurant favorit». I també gires la cantonada i un plafó a la vorera t’exclama: «Estem a Glovo!». O que en un anunci radiofònic una veu pretesament acollidora i còmplice et pregunti: «Oi que ara et prenies un Cacaolat?»

¿Com és possible que aquestes frases no passin cap revisió? ¿Són incontractables els correctors de català? Ja sé que les empreses, en general, no són proclius a fer despeses que els surti a compte estalviar-se; i encara menys les que veuen els drets laborals com un suggeriment o literatura de ciència-ficció. Però, ¿com poden les empreses voler dirigir-se als seus consumidors catalanoparlants i fer-ho tan malament, des d’un desconeixement absolut i sense consultar-ho amb ningú? ¿Què és aquesta alegria i inconsciència? No hi ha ningú que digui ‘un moment, això d’‘appura’t’, potser millor que ho consultem? ¿Quins collons són aquests despropòsits? ¿Encara algú poden negar que el català és una llengua de segona?

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Recordo un cas del 2013. A l’aparador del Women’s Secret de Portaferrissa, en lletres de vinil: «Senteix-te guapa i còmoda cada dia». Vaig fer un tuit comentant que no sabia com sentir-me, de guapa, tenint en compte que m’havien fet arrencar-me els ulls i córrer Rambles avall udolant. Em va respondre el perfil oficial: «¡Hola! Tens tota la raó, està mal escrit. Ja l’estem rectificant. Moltes gràcies per detectar-ho. ¡Bon cap de setmana!». A la qual cosa vaig respondre: «Gràcies! Ja em ‘senteixo’ molt millor»

Al cap d’unes setmanes vaig tornar a passar per davant; tenia expectatives per veure el canvi que jo havia provocat. La ‘capitana Enciam’ del català. S’havien limitat a rascar unes quantes lletres i ara posava «Guapa i còmoda cada dia». L’ombra del criminal ‘senteix-te’ era gairebé imperceptible si no posaves atenció, però molt present per a mi. La solució més fàcil per a una llengua que no mereix més.