Calories d’estiu

Entre les tendències ‘foodie’ de televisió sembla que s’aprecien també aquestes tendències estiuenques. Aquestes últimes setmanes m’he llançat a veure la sèrie (a Netflix) presentada per Daym Drops ‘Fresh, fried and cryspy’ (Fresc, fregit i cruixent). Deu capítols que venen a ser a les sèries ‘foodie’ el que el porno a les comèdies romàntiques. Per posar en antecedents els meus lectors: Daym Drops és un presentador de televisió i crític gastronòmic que es va donar a conèixer ressenyant a Youtube restaurants de menjar ràpid. La seva presència davant la càmera resulta devastadora en tots els sentits. Per la seva manera de parlar, pel seu entusiasme espontani, per les seves expressions col·loquials i també pel seu aspecte. Fa 1,98 metres, pesa 181 quilos i es guarneix amb una barba espessa i bicolor. En diverses ocasions ha acceptat a internet reptes per perdre pes, però els ha abandonat abans d’aconseguir resultats. El 2020 es va declarar públicament «gras i feliç». Veient la seva sèrie, podríem ser emfàtics: Drops és molt feliç, sens dubte, i també molt gras. I si fa moltes sèries més com ‘Fresh, fried and crispy’ aconseguirà ser-ho més encara.

El programa proposa un recorregut per tots els Estats Units a la recerca dels millors fregits. Tot allò que espanta els ‘healthies’ és enaltit aquí: hamburgueses, dolços, bunyols, tota mena d’arrebossats —en un dels programes arriben a arrebossar caramels tous—, gofres, salsitxes... Tot com més oliós millor, amb capes i capes de massa, banyat en salses o empolvorat amb tones de sucre. Algunes receptes són interessants, però totes generen més inquietud que ganes de provar-les. ¿Per a què aquesta delectació en la caloria supèrflua? N’hi ha prou amb veure un programa per desitjar amb totes les teves forces una amanida molt verda o una rodanxa de lluç al vapor sense res.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Al final una es consciencia que el millor de Drops és la seva capacitat d’oposar-se a les convencions, la seva llibertat sense complexos. En aquests temps en què molts han declarat la guerra a les carns vermelles, que triomfa el ‘veggie’, el ‘sugar free’ i el ‘plant based’, ell disfruta sumant calories a les calories, fregint les coses dues i tres vegades i devorant-les després, amb gran profusió de sucs i lloances, davant la càmera. No està malament. No entren ganes de menjar fregits (a mi, almenys), però sí de portar la contrària a la humanitat amb entusiasme.