Claredat i confusió

En l’entrevista publicada aquesta setmana en aquest diari aMemphis se li preguntava què espera d’un entrenador, què li demana. En el passat ha tingut relacions rugoses amb alguns tècnics (Jose Mourinho al United i Bruno Génésio al Lió) i, en canvi, ha trobat una sedosa sintonia amb Ronald Koeman. La seva resposta sembla anar en la línia del que passa en els estaments visibles del club: Per mi, hi ha una cosa molt important, que és la claredat. Ha de ser clar amb els jugadors». 

Va en el caràcter holandès aquesta franquesa que salpebra amb un punt de brusquedat. En el context blaugrana ho hem advertit en el passat. Cruyff, Van Gaal i ara Koeman no van semblar mai persones a qui els agradés relacionar-se amb subtileses per esmorteir l’impacte del missatge. Memphis, compatriota, el millor ahir a la nit a Bilbao amb diferència, reclama justament això, un tracte sense circumloquis.

Anar de la mà

L’actual inquilí de la banqueta blaugrana va fer gala d’aquesta sinceritat radical al parlar divendres d’alguns futbolistes de la plantilla. Umtiti, Pjanic i sobretot Ilaix i els seus cobdiciosos agents ja saben a què atenir-se. Ho saben de part de l’entrenador i del club. Ahir, per cert, Ilaix va decidir que el seu futur internacional està amb Guinea i no amb Espanya. El jove jugador ha entrat en una fase de decisions transcendents per a la seva carrera. El temps dirà si l’encerta. 

Resulta estrany que Koeman i Laporta triguessin tants mesos a trobar la química que sembla que hi ha ara. El president és també dels que s’expressa amb summa claredat i, com l’entrenador, no es doblega davant el pols de jugadors i representants. No passava amb el seu predecessor (a la vista està davant l’estructura salarial heretada i que tant costa de desmuntar).

Laporta i Koeman van de la mà en decisions de club. Les necessitats esportives i les econòmiques encaixen. Vital en aquests temps de penúria i reconstrucció. I es manifesta a través d’un anar de cara com mai, sense cedir en nom d’un tipus de convivència. Només faria falta que l’equip jugués millor que ahir a la nit per minimitzar el risc de fissures entre els dos ponts de comandament.

Memphis, l’il·luminat

Notícies relacionades

Memphis deslliura el Barça d’un disgust

Memphis Depay «La fe em dona pau interior. Déu em va donar un talent per divertir-me i divertir els altres»

Aquesta claredat institucional no es va traslladar en claredat d’idees al camp. Confusió durant gairebé tot el partit en un estadi on convé anar amb la cara pintada per a la guerra i no tan pàl·lida; eixelebrat Braithwaite en una ocasió al principi que semblava més difícil de fallar que de ficar; desorientat també l’àrbitre en el gol anul·lat a Araujo (el contacte no seria falta ni en un partit de bàsquet).

L’Athletic va assecar les idees d’un Barça que no va trobar una solució coral com davant la Reial Societat i, és clar, tampoc va poder recórrer a la màgia de Messi, que se’l va haver de mirar amb condescendència des de la seva casa de Castelldefels al costat de Neymar. Sort de Memphis, de l’estirp dels creadors. El més il·luminat.