Dormir bé, viure bé

«Quina passada dormir a l’estiu amb toc de queda. #algúhohaviadedir #alguienteníaquedecirlo». Ho comentava fa uns dies la periodista Anna Bosch al seu compte de Twitter, posant paraules al que molts veïns potser no s’atreveixen a dir. Perquè sona estrany que alguns hagin de desitjar que es retallin llibertats de tots per poder dormir bé. És fruit de la desesperació de viure en una ciutat amb bon clima on, sovint, ens hem de mantenir amb tot tancat perquè el soroll és insuportable. De dia. I, el pitjor, també de nit. Soroll de trànsit, de gent en bars, d’altaveus amb música per a tot el barri, de camions d’escombraries a les tantes de la matinada. Soroll. Massa soroll. 

Al Raval alguns hem aprofitat les restriccions per a una cosa inèdita: obrir les finestres de nit, sense necessitat d’haver d’aixecar-se a les tres del matí, malhumorat i amb mal de cap, perquè no suportes més el borratxo de torn, que a sobre si li piules o li recrimines la seva actitud, t’insulta, pixa al teu portal i fins i tot et llança objectes. Nosaltres hem tingut sort. Pel que es veu, a la Barceloneta o recentment a Gràcia no han tingut la mateixa. 

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

Alguns diran que el soroll és propi de les ciutats i tindran raó. Diran, també, que és sinònim que l’urbs és viva. Però a part d’estar viva ella, volem estar vius –i bé– els seus ciutadans. El del soroll és un problema de convivència i de salut. Segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona, a la nostra ciutat hi ha 130 morts anuals per malalties cardiovasculars atribuïbles a l’excés de soroll. El 13% dels barcelonins tenen molèsties intenses per aquesta raó, amb afectacions emocionals i psicològiques. El 4% té, a més, trastorns greus del son. 

Volem dormir bé. Volem viure bé. I, si pot ser, sense resar per un nou toc de queda. Necessitem un compromís més gran de tothom per no empipar el veí. També de les institucions, que haurien de fer complir les ordenances que ells mateixos han creat.