Les Kellys

D’una part, les baixes remuneracions que no donen per arribar amb dignitat a final de mes. La seva és una ocupació poc qualificada, si bé de gran duresa i nul reconeixement. D’altra banda, els abusos en les pràctiques d’externalització, una opció que cobra sentit en diverses circumstàncies, essencialment quan les empreses requereixen ocasionalment els serveis de persones amb una qualificació professional molt específica, necessiten ajustar-se a fluctuacions notables en la demanda o desenvolupen la seva activitat en un marc laboral de gran rigidesa. Però en el cas que ens ocupa, no es dona cap dels supòsits esmentats i, no obstant, les kellys poden treballar en un mateix establiment durant molts anys, contractades per una empresa externa, amb la qual la seva relació es limita a percebre la nòmina. Així, a un treball aspre i mal remunerat, com és arreglar les habitacions que els clients, sovint, deixen potes enlaire, se li afegeix una especial precarietat i desarrelament.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Per tot això, benvingudes siguin les seves iniciatives, que haurien de servir per obrir també un debat, serè i informat, que va molt més enllà de l’àmbit estricte de les cambreres d’hotel, ja que altres col·lectius també viuen situacions similars. Finalment, és molt interessant observar com molt bona part del seu èxit reivindicatiu resulta de l’encert d’haver trobat una paraula que identifica la personalitat i reclamacions del col·lectiu: Les Kellys. ¡Quina factura haurien presentat uns professionals de la comunicació, molt ben pagats, per pensar en aquest nom!