Entendre + Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Barcelona i el seu model turístic
Estem ‘vivint’ d’un llegat que va posicionar la nostra ciutat en l’elit de destinacions urbanes mundials, però que requereix renovar, regenerar i innovar
Amb motiu de la pandèmia i de l’aturada que ha patit el sector turístic, moltes destinacions han invocat la necessitat de reconsiderar el seu model turístic perquè sigui més sostenible. Barcelona no n’ha sigut una excepció, tot i que aquesta revisió de model ja s’havia expressat molt abans de la pandèmia. La ciutat requereix un turisme més sostenible i menys invasiu, un turisme de qualitat, integrador, que posi en relleu el local, amb capacitat econòmica, i que sigui respectuós amb la destinació i els seus habitants. Conscients d’això, Turisme de Barcelona va iniciar un període de reflexió i anàlisi que va culminar el gener del 2021 amb la presentació i aprovació per part del seu Consell General d’unes línies estratègiques d’actuació, que no es limiten a enumerar una sèrie de directrius, sinó a traçar mesures per emprendre un profund procés de transformació del nostre model turístic.
El punt de partida es va centrar en l’anàlisi de l’oferta, ja que per captar una demanda de qualitat prèviament hem d’analitzar el producte, que és el que determina la tipologia del visitant.
¿Està Barcelona oferint un producte atractiu, innovador, o estem ancorats en aquells atributs que van definir la Barcelona postolímpica? ¿S’han abordat prou plans urbanístics que contribueixin a la regeneració i creació de nous ecosistemes que ajudin a diversificar, desestacionalitzar i desconcentrar? ¿S’ha incidit en combatre l’incivisme per transmetre que ‘a Barcelona no tot s’hi val’? ¿S’ha iniciat la digitalització del destí per disposar d’eines i segmentar visitants? ¿Quins avenços s’han fet en sostenibilitat? ¿Disposem d’un model de connectivitat multimodal sostenible i flexible satisfactori per al visitant?
Si bé Barcelona en alguns aspectes ha evolucionat substancialment després de l’època postolímpica i avui l’ajuntament està apostant per un canvi de model, permetin-me dir-los que des de fa anys estem ‘vivint’ d’un llegat que va posicionar la nostra ciutat en l’elit de destinacions urbanes mundials, però que requereix renovar, regenerar i innovar. Un canvi de model no es fa ni en un ni en cinc anys i la pandèmia no està ajudant a causa de la situació agonitzant que estan vivint moltes empreses turístiques. Però això passarà, i hem d’estar preparats, invertir i tenir la valentia d’iniciar les transformacions necessàries per presentar una nova oferta que ha de ser segura, i ambientalment, socialment i econòmicament sostenible, presentant aquells atributs de ciutat en virtut dels quals volem ser reconeguts.
La seguretat i la sostenibilitat són dos elements bàsics que conformen la nostra oferta de ciutat. La seguretat en sentit ampli. L’excel·lència sanitària, la seguretat en l’espai públic i la seguretat jurídica per a l’atracció d’inversors són factors ben considerats. Però, sense ser insegura, Barcelona es presenta en determinats casos com una ciutat «excessivament tolerant» que fa que la seva imatge es vegi desvirtuada. I aquí tots hem d’entonar el ‘mea culpa’. No tots els mals són atribuïbles al turisme. Sense anar més lluny, amb l’aixecament de les restriccions imposades per la pandèmia s’han difós imatges que no fan cap bé a Barcelona. És necessari un compromís de ciutat per tal de preservar el benestar dels residents i la nostra imatge de ciutat. Igualment, Barcelona ha de liderar la transició per erigir-se com a model en sostenibilitat i marcar-se reptes ambiciosos que situïn les persones i el planeta al centre.
Una part de l’oferta són els seus atractius i Barcelona té encara molt per oferir al món. La cultura i les indústries creatives han de ser un eix essencial de la nostra oferta. La cultura capta un visitant respectuós, de gran valor, que disfruta de la ciutat i genera ingressos. Atraguem grans exposicions; apostem per l’excel·lent oferta musical i arquitectònica i impulsem les indústries creatives. La cultura aporta progrés a les ciutats.
.
Al costat dels atractius està la regeneració d’espais de la nostra ciutat com la Rambla o el Paral·lel, amb canvis urbanístics de pes que permetin disposar d’una oferta de qualitat, amb establiments que aportin valor i oportunitats als residents. A Nova York, als anys 80, la zona més turística entre Times Square i el carrer 42, associada llavors amb una economia de perfil baix, va iniciar un canvi en la normativa per acabar amb determinada oferta nocturna, va reurbanitzar la zona de Bryant Park i va aplicar una estratègia per millorar la qualitat de vida. La reconversió de l’oferta va resultar un èxit i es va produir un canvi de la demanda amb una millora en la qualitat de vida dels residents.
Barcelona és una ciutat petita on la majoria dels seus recursos turístics són en una zona molt reduïda que dificulta la desconcentració de visitants. No obstant, hi ha actuacions que poden pal·liar aquesta situació. No es tracta només de regenerar sinó també de crear nous espais en zones allunyades del centre a través d’instruments que facilitin la col·laboració publicoprivada per a la transformació del territori. Londres va aconseguir així ampliar el seu atractiu turístic incorporant zones que eren desconegudes en els 90 com el South Bank Eye. La creació de nous productes amb relats d’allò que ens fa únics és una altra manera de desconcentrar el turisme. La Barcelona literària i de les grans editorials ha de tenir un protagonisme especial. La Barcelona del cine o la tecnològica i científica, les universitats... creant un ecosistema que atragui talent i visitants.
Estem davant grans desafiaments. Molts reptes que requereixen la involucració i col·laboració de totes les administracions, del sector privat i dels residents. Sabem el model que volem i com s’ha de canviar. Ara falta voluntat, consens, implicació i compromís.
