Per fi algú explica la veritat

Joan Laporta no el volia i l’hi va dir a la cara. El nou-vell president del Barça li va dir a Ronald Koeman que ni confiava en ell ni creia que fos l’entrenador que necessitava, en aquests moments, el Barça i que anés pensant que, si trobava un substitut, no compliria l’any de contracte que li quedava.

Laporta va ser menyspreador amb un dels homes més fidels, més estimat, més assenyat, que ha vestit la samarreta del Barça i, per descomptat, que ha provocat més alegria en la història del ‘més que un club’. Laporta, amb el seu estil planer (i, en aquest cas, menyspreador), va ser feridor amb l’home que més alegria i entusiasme ha provocat en la ‘gent blaugrana’.

La distinció de Koeman

Koeman no va obrir la boca. Va posar els seus dos advocats a treballar i va preparar els dos o tres escenaris que podien produir-se. I, al final, com que el Barça no té un euro i Laporta no va poder o va saber aconseguir un substitut per a ‘Tintín’, el gran holandès es va quedar. I Laporta va començar a dir que li agradava i que estava encantat «ja que hem fet una reflexió junts». Un altre sopar de duro: Koeman va seguir perquè Laporta i la seva gent, entre els quals hi ha Mateu Alemany, la feina del qual hauríem de començar a qüestionar, no li van trobar substitut.

I Koeman, un ser la mar d’assenyat i just, ha tornat a demostrar que, ara com ara, és el millor capital que té el Barça. Si la situació és difícil, complicada, fins i tot vertiginosa, amb un deute de 1.350 milions d’euros i els avaladors i els bancs damunt del Barça, mirant-lo amb lupa, la sensatesa, el cap, la intel·ligència futbolística de Ronald Koeman és l’únic capital que té en aquests moments el Barça, desaparegut, a sobre, el millor jugador del món.

Silenci a les oficines

Per això és digne d’agrair, digne d’elogiar i digne d’escoltar que Koeman sigui l’únic capaç de dir el que no s’atreveixen a dir ni Laporta, ni la seva mà dreta (i amic de l’ànima) Rafa Yuste, ni Alemany, que encara no ha sigut presentat com a responsable del futbol blaugrana, ni Jordi Cruyff, ni Ramon Planes, ni tan sols Ferran Reverter: només ens queda tenir paciència, molta paciència i no prometre el que no es pot complir.

Koeman, que ja va dir el que havia de dir d’Ilaix i no es van atrevir a comentar cap dels dirigents esmentats anteriorment («no entenc com anteposa els diners al futbol, al club, al Barça, a jugar»), li ha tornat a recordar a Umtiti que es queda però que té dificilíssim jugar» i, sobretot, li ha dit a Alemany que l’hauria d’alliberar d’un munt de futbolistes: «Jo vaig anar, sí, a l’escola d’entrenadors, però allà ningú em va dir com s’entrenava 32 futbolistes, és una bogeria, són massa». Però aquí ningú se’n va i Alemany, Planes i Cruyff no se’ls poden treure de sobre.

El futur ja és aquí

Notícies relacionades

Fins que siguem vells

Els homes ‘cagats’ davant les denúncies

Però el més important, assenyat i lògic que ha dit avui Koeman, tampoc es van atrevir a dir-ho els molts caps que té: «Hem de saber quina és la situació real del club, no se’ns pot exigir res. Sí, lluitarem per guanyar algun títol, però cal ser realistes, tenir paciència, no és el mateix Pedri amb 18 anys que Pedri amb 24, o Nico González, estem construint un projecte nou, un equip nou i no se’ns pot exigir que lluitem d’igual a igual amb clubs que s’estan gastant més de 100 milions en fitxatges, cosa que em sembla una autèntica bogeria. Hem perdut el millor jugador del món i, per tant, hem de ser pacients, confiar en el que estem fent i guanyar en mentalitat i en equip».

Aquesta va ser la manera que va tenir Koeman de demanar a la ‘gent blaugrana’ que confiï, però que no somiï impossibles. Això, que ho hauria d’haver dit Laporta, Yuste, Alemany, Cruyff, Planes i fins i tot el senyor Reverter, el dia que aparegui en escena, ho ha dit avui Ronald Koeman, aquell que el president no volia. Perdó, aquell que el president anhelava acomiadar.