Civisme Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ja no queda toc de queda
Em sembla una pràctica molt perillosa per frenar l’incivisme. Una mesura que et priva de la llibertat d’una forma tan bèstia no pot ser la solució en absolut
Una fiesta en las calles del barrio de Gracia de Barcelona /
Deixant de banda que fa més d’un any que no sortim a ballar o lligar de manera terrenal, crec que no em quedo sola si dic que se m’està començant a acabar la paciència. Amb aquest debat sobre si el «no toc de queda» augmenta els contagis, em sento com l’adolescent a qui no deixen sortir de nit per si de cas. La vida és plena de perills, això és cert, però no per això deixem de viure-la. Em sembla una pràctica molt perillosa la de posar el toc de queda per frenar l’incivisme. Jo entenc que és molt còmode. Tots a casa i segur que no passa res. Si anem tots caminant, segur que tampoc atropellem ningú amb el cotxe. No és la solució. En un país democràtic, una cosa que et priva de la llibertat d’una manera tan bèstia no pot ser la solució en absolut. I aplicar el toc de queda per una qüestió d’ordre públic és una barbaritat.
Crec que el dia que ens van tancar a tots i ningú es va queixar vam enviar un senyal molt perillós als nostres dirigents. Estic convençuda que, si tornés a passar ara, hi hauria una revolució. El comodí està gastat de per vida. I en el present en què ens trobem, en el qual estem gairebé tots vacunats, no tenim discoteques, però tenim terrasses plenes de gent. Tenim l’obligació moral de consumir i ajudar tots els restauradors que s’han salvat. Però si ens ho tanquen tot no ens queda cap altra poció que asseure’ns en un banc a prendre una cerveseta amb les nostres amigues. Una altra solució podria ser, a part de multar els joves que beuen al carrer, controlar els llauners (i parlo en masculí perquè mai he vist una dona venent cervesa) que surten a la caça amb el tancament dels bars. Fa molta calor, tenim ganes de comunicar-nos de manera física i, sincerament, ens surt més a compte una cervesa en un banc del carrer que tancar-nos a casa amb el preu de la llum pels núvols i l’aire condicionat al màxim. ¿Ja n’hi ha prou, no?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
