La transformació del sector financer

Ute, 80 anys. Per poder continuar cobrant la pensió ha d’anar al banc i ensenyar el DNI, com a prova de vida. En el seu passeig matinal s’acosta a l’entitat bancària. A la recepció hi ha cua, però valora que podrà estar dempeus sense cansar-se massa. Deu minuts després, el xaval de la recepció li explica que per ser atesa ha de trucar primer i demanar hora. Ella contesta que la gestió no porta més de cinc minuts. El jove repeteix les instruccions i li dona una targeta amb un telèfon apuntat. La Ute, amb la seva racionalitat alemanya, pensa que això no té cap sentit i insisteix fins que la deixen entrar.

Silvia, 43, directora d’una oficina bancària. El seu lloc de treball està en perill. Una altra vegada. Ja van alguns eros, i tot el que decideix l’organització li sembla malament. Avui atendrà la Ute, que fa estona que espera. La Silvia li instal·la l’‘app’ i fa les transaccions davant la mirada atenta de la usuària. L’endemà apareix un titular a la premsa: «El gran èxit de la digitalització de la banca», i la Silvia pensa en totes les Utes que atén cada dia i les falsejades estadístiques d’accés digital.

La Carla, 18 anys, només utilitza una targeta de dèbit per a les seves compres. L’efectiu li sembla un destorb. La seva àvia li regala dos bitllets de 50 € pel seu aniversari. Demana als seus pares un canvi: l’efectiu per un Bizum. La majoria d’edat, per fi, li ha donat accés a aquesta aplicació exclusiva per a persones adultes. Per a transaccions entre amistats, prefereix mantenir Verse.

Marcos, 45 anys. Té un compte amb una entitat bancària amb què ja no opera. Decideix tancar aquest compte. S’acosta a l’entitat sense demanar hora prèvia. Mal fet. Truca i demana hora amb temps. Torna, però no li poden donar l’efectiu. La política és no donar efectiu sinó és en certs dies i hores previstos. El Marcos contesta que es poden quedar els 8,97 euros, però que tanquin el compte. Tampoc és possible. No importa l’import. Ha de fer una transferència, deixar el compte a zero, i tornar un altre dia per tancar el compte. El Marcos ja no té accés digital a l’entitat bancària. Li donen l’accés digital als seus 8,97 euros.

A la Violeta, 40 anys, li truquen per dir-li que ja no ha d’anar personalment a la seva entitat bancària. Té la sort de tenir un gestor personal, Roberto, a qui pot trucar en un horari molt ampli, i també pot escriure per correu electrònic. Al cap d’una setmana, el gestor personal li truca i li ofereix una assegurança de vida; la setmana següent, una assegurança de la llar; després d’un mes, un pla de pensions... Després de diverses negatives, silenci. A l’agost, escriu un correu al Roberto perquè necessita divises per a les seves vacances. Ningú respon. Al cap d’uns dies decideix trucar i li diuen que ja no té el mateix gestor, però que no hi haurà cap problema per obtenir les divises. 

El Roberto, 55 anys, treballava en una entitat bancària. Fa una dècada que no utilitza per a res les targetes –ho saben tot de tu, adverteix. L’últim any ha sigut gestor personal, s’ha esforçat molt, però no ha col·locat prou productes als seus clients. Està buscant feina.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La Gina, 42 anys, viatja sovint. Ha descobert una entitat financera que no cobra comissió per compres en divises. Es tracta d’un banc virtual. No hi fa res. En 3 dies ha obert el compte i ja pot pagar. En el procés de verificació d’identitat li truca un gestor que sembla nord-americà i que no parla castellà. Cap problema, li diu ella en el seu perfecte anglès. La targeta també li serveix per a compres fora de la zona euro, sense comissió. 

El Marc, 16 anys, ha descobert una ‘app’ que li permet invertir en accions i en criptomonedes. Comprar i vendre de manera fàcil, i només necessita 50 € per començar. Requereix la complicitat de la mare, perquè és menor. Tots dos comencen a invertir des del sofà de casa. Es repartiran els beneficis. El Raúl, també 16, utilitza efectiu per comprar alcohol en una botiga de conveniència i fer ‘botellons’. No té compte corrent ni targeta. Ni li importa el tema. A la botiga tampoc pregunten.