Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Elegància dels teoremes
L’home savi i discret el tenia a punt per fer-se present, fins i tot sense ser-hi. No hi ha d’haver, en la vida, una manera millor d’estimar. Pensar en els que seran allà quan tu no hi siguis
Una noia valenciana, Cristina Simó, escriu un petit relat, tendre i amorós, sobre el seu avi, Joan Simó, nascut a Alcoi i germà de l’escriptora Isabel-Clara Simó. Era fill de Rafael, que havia fundat una acadèmia d’estudis on l’avi es va formar, més a prop de les lleixes d’una biblioteca que de les llambordes d’un carrer. Amarat de lectures de tot tipus i amant de les matemàtiques, va estudiar química i, entre altres detalls deliciosos, va procurar que els seus nets aprenguessin de memòria les vint primeres xifres del número pi. Així es van vestir Cristina i la seva germana per al funeral: amb una samarreta que lluïa la «π», com a homenatge a l’avi que els parlava de l’elegància dels teoremes.
Cada any, el dia de l’aniversari de la neta, Joan Simó li regalava un llibre. Va morir fa poc i va arribar un nou aniversari de Cristina. També hi havia llibre. No sabem quin, però podria ser un volum sobre enigmes matemàtics, marca de la casa. L’home savi i discret el tenia a punt per fer-se present, fins i tot sense ser-hi. No hi ha d’haver, en la vida, una manera millor d’estimar. Pensar en els que hi seran quan tu no hi siguis. Regalar un llibre, com sempre havies fet. Com una herència sentimental.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
