Editorial Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El buit que deixen els EUA
Les proclames dels talibans de no emparar terroristes i deixar sortir del país els seus opositors potser són més creïbles que les de mostrar tolerància sota el seu règim
L’ensorrament accelerat en les últimes setmanes dels 20 anys d’intervenció dels Estats Units i els seus aliats a l’Afganistan arriba avui al punt final. I ho fa amb un fracàs estrepitós, per més que es vulgui argumentar, com va fer ahir Boris Johnson, que la missió s’ha complert perquè es va erradicar la presència d’Al-Qaida i es van evitar atemptats gihadistes des del santuari afganès. L’objectiu inicial de la intervenció, després dels atemptats de l’11-S, va quedar molt enrere després de dues dècades d’ocupació, milers de vides perdudes, centenars de milers de refugiats i milers de milions invertits a modelar les estructures de Govern, les forces armades i la mateixa societat afganesa. Quan els últims militars dels EUA abandonin avui Kabul no deixaran enrere un país aliat i de fiar enclavat a les fronteres de les repúbliques exsoviètiques, de l’Iran, de la Xina i del Pakistan. Des del punt de vista geoestratègic, el que deixen enrere ja no és un règim tribal aïllat a les seves muntanyes, sinó un buit que ja s’estan afanyant a omplir la Xina, l’URSS, l’Iran i les monarquies del Golf, mentre Occident queda sense cap presència al no reconèixer diplomàticament el nou règim. Els Estats Units han convocat dilluns vinent els seus aliats per debatre la seva postura després de la retirada: un gest de multilateralisme fútil després de la negativa a atendre les peticions de diversos països europeus en els últims dies. I possiblement massa tardà.
El moviment talibà que va emparar Ossama bin Laden torna a estar assentat al poder. Però amb proclames de respecte a les vides dels que fins fa uns dies eren els seus adversaris i vagues promeses de tolerància i de respecte a les dones. Les raons per sospitar de la sinceritat d’aquestes afirmacions són més que fonamentades. I en qüestió de dies es podrà corroborar fins a quin punt estaran disposats a complir els termes en què, no es pot oblidar, l’Administració de Donald Trump va abandonar el país a les seves mans per poder retirar les seves tropes. Una retirada amb data fixa que va deixar sense marge de maniobra el seu successor, desbordat per les circumstàncies.
El primer compromís que serà sotmès a prova serà el de deixar marxar els afganesos que vulguin abandonar el país. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va reclamar ahir (amb l’abstenció de la Xina i Rússia) que els talibans assegurin que el seu territori no s’utilitzi per amenaçar ni atacar cap país i que garanteixin el lliure moviment de la seva població. Amb la branca local d’Estat Islàmic obertament hostil, sembla raonable esperar que convertir-se de nou en santuari terrorista no formi part dels interessos immediats dels talibans. Tot i que no fins al punt de tolerar les actuacions dels EUA al seu territori en forma d’atacs de drons amb potencials víctimes civils innocents, que l’Administració Biden aspira a mantenir.
Les garanties de lliure sortida de l’Afganistan s’haurien de concretar creant una zona segura a l’aeroport de Kabul gestionada per les Nacions Unides o per països amb capacitat d’arribar a acords acceptables per als talibans, com ara Turquia i Qatar. Confiar que, sense cap presència d’aquest tipus sobre el terreny, les condicions d’evacuació seran segures és confiar molt. Tot i que potser al final acabi sent més fàcil que els talibans acceptin la sortida del país de població refractària al seu règim que Occident obri les portes a gaires més refugiats que els col·laboradors directes amb els quals té un deute moral inexcusable.
