Reforma Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Com quedarà la llei concursal després de pedaços i pedaços?
Ara ens trobem amb un canvi normatiu més penalitzador, menys àgil i menys empàtic amb les pimes i autònoms
A1-115197626.jpg /
D’Europa vindran i de les orelles ens estiraran. Els advocats concursalistes ja veníem avisant que s’hauria d’haver fet una reforma de la llei concursal en profunditat i adequada a les necessitats de les empreses, sobretot de les que més vulnerabilitat podrien tenir en relació amb els impagaments suportats, que les haurien abocat a presentar el concurs de creditors. Tenint en compte la normativa europea, que és vigent des del 2019, moltes eren les expectatives que, amb la transposició de la normativa europea, s’arreglés la barrabassada que teníem a Espanya.
Però, ¿què ha passat? Doncs que la transposició de la directiva 2019/1023 de la UE sobre marcs de reestructuració preventiva, exoneració de deutes i inhabilitacions, i sobre mesures per augmentar l’eficiència dels procediments de reestructuració, insolvència i exoneració de deutes, ha arribat tard, malament i apedaçada, perjudicant els interessos dels més vulnerables, com podem deduir de les principals novetats desglossades a continuació.
Entretots
En primer lloc, i la que més indefensió ens crearà, sota el meu punt de vista, és que es penalitza l’accés a la segona oportunitat i a l’exoneració del passiu insatisfet, amb prohibició expressa d’interposar el corresponent concurs de creditors als socis o administradors, o les persones físiques que hagin patit una derivació de responsabilitat d’Hisenda o de la Seguretat Social, fins i tot quan aquesta es trobi recorreguda davant el TEAC.
Amb aquesta normativa, es crea una desprotecció total a l’empresari, que veu tancades totes les possibilitats d’acudir a l’auxili dels tribunals, ja que tant l’Agència Tributària com la Seguretat Social, per sistema, deriven la responsabilitat ipso facto als administradors de les societats. A més, quan es tracta d’una persona física, el tema ja és directe.
Amb l’entrada en vigor de la nova normativa quedarà suprimit el perdó dels deutes d’Hisenda i la Seguretat Social. També en quedaran exclosos els que hagin resultat culpables en el concurs, tot i que només sigui per un incompliment de terminis, que moltes vegades es dona per falta de disposar de mitjans econòmics per poder satisfer les minutes dels professionals que els assistiran.
En segon lloc, s’estableix un procediment especial per a les microempreses, potenciant un acord exprés extrajudicial, que ja veurem com s’acabarà de desenvolupar-lo. Sens dubte, no té contentes cap de les parts afectades per les llacunes que queden a com s’haurà de desenvolupar, i com es plantejarà davant els creditors.
En tercer lloc, els preconcursos, que queden eliminats en aquesta nova normativa, malgrat que eren una bona opció perquè l’empresa continuava funcionant, cosa que n’evitava una mala qualificació i paralitzava les possibles execucions. Era una facultat que tenia l’administrador per posar en coneixement del jutjat que es trobava en una situació d’insolvència, i que havia iniciat les negociacions amb els seus creditors amb la finalitat de poder arribar a una proposta de pagaments, i així donar oxigen a la seva empresa.
Doncs bé, aquesta mesura, que era vista com una gran possibilitat que les pimes continuessin amb la seva activitat, obligant pràcticament les financeres a arribar a un acord en el refinançament, ha sigut suprimida del nou avantprojecte de llei, malgrat que el cost era molt més econòmic que el de la presentació del mateix concurs.
En quart lloc, s’estableix que la contractació de l’advocat i el procurador sigui voluntària, de manera que es pot crear indefensió en els deutors sense recursos, quan abans la persona física es podia beneficiar de la justícia gratuïta per la via del torn d’ofici. En cinquè lloc, es preveu la implantació d’un procediment únic en relació amb els plans de reestructuració. És a dir, en aquest hauran de quedar inclosos els acords de refinançament i els acords extrajudicials de pagament. Finalment, també desapareixen les juntes de creditors i les propostes anticipades de conveni.
En conclusió, sembla mentida que després d’un any de vigència del text refós de la llei concursal ara ens trobem un canvi normatiu més penalitzador, menys àgil, i, sobretot, una falta absoluta d’empatia amb les necessitats que estan passant les pimes i autònoms en aquesta època de pandèmia mundial.
