Griezmann, vist i no vist Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El més difícil encara per a la premsa
Del paper hem d’esperar més aviat les notícies ja contrastades i ampliades, les anàlisis reflexives i la màxima veracitat possible
Aquesta informació es va publicar el dia 01/09/2021. El contingut fa referència a aquesta data.
Estic passant uns dies a França i he viscut aquí els moments informatius excitants de l’arribada de Leo Messi a París, una commoció popular transversal. La seva vivència ha superat puntualment qüestions objectivament tan transcendentals com l’evolució del nombre de morts de l’epidèmia, el final inhumà a què s’enfronten centenars de milers d’afganesos que van creure en la capacitat dels occidentals de, per una vegada, exportar lleialment i eficaçment la democràcia a molts milers de quilòmetres, i fins i tot l’interès generalitzat per comprovar si aquest setembre torna certa normalització social, econòmica, laboral i acadèmica després de dos anys de malson. Però la comunicació, en general, i els mitjans professionals en particular, ofereixen simultàniament aquests dies tantes qüestions emeses sense digerir, sense verificar, que l’allau de notícies és un tsunami inassumible. Molts dels qui les posen en circulació no pretenen enganyar, tot i que temo que en aquests moments ja hi ha una majoria absolutíssima de missatges amb dades falses, uns deliberadament per manipular i altres per negligències o autoenganys.
Els explicaré una anècdota que m’ha passat en relació amb el futbol i la premsa escrita. Com que dimarts a la nit, final d’agost, acabava el termini legal per traspassar jugadors, dimecres he anat a comprar labíblia de l’especialitat, L’Equipe, per saber què va passar amb els fitxatges que semblaven estar materialitzant-se quan me’n vaig anar a dormir. I he sabut a través de pàgines i més pàgines d’aquest excel·lent diari que, a més de la per a mi fantàstica notícia que Mbappé no reforça aquesta temporada el Reial Madrid, Griezmann continuarà sent jugador del Barça. Informat de manera convincent des del paper no he tardat no obstant gaire a assabentar-me a través de la premsa digital que això segon no és veritat, i que altres exemplars del mateix L’Equipe ho estaven explicant a la gent en altres punts de França en les seves edicions successives. La meva, per la necessitat de fabricar-la aviat per portar-la a temps –lentament– en camions de càrrega, es va quedar amb 2,10 euros meus a canvi de la mentida que Griezmann jugarà un altre any més al Camp Nou.
Les carreres entre els camions amb paper i el que viatja amb la velocitat de la llum porten aquestes coses, que ens posen encara més difícil la supervivència de la credibilitat dels diaris de paper. Sobra supèrbia al no entendre, potser, que els mitjans han de cenyir-se al que realment poden fer. De la mateixa manera que en el nou univers comunicatiu a través d’internet podem rebre preferentment avisos gairebé en temps real i versions ràpides urgents del que passa, del paper hem d’esperar més aviat les notícies ja contrastades i ampliades, les anàlisis reflexives i la màxima veracitat possible. Que consti que les webs s’equivoquen molt més que el paper i són menys fiables, però acabaran fent-lo desaparèixer si vostès, els lectors, no es reincorporen a certa militància interessada en la supervivència del que ha significat per a la humanitat el que ens va llegar en profunditat Gutenberg. Per al pensament i també fins i tot per a les notícies correctes sobre futbol.
