‘Folk horror’ Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El luxe de la nostàlgia
Recordar amb carinyo el passat no és dolent. Consola. Però el verí està en la dosi
Fosas del franquismo en Burgos
El 1948 una jove Shirley Jackson va publicar el seu conte «La lotería» a ‘The New Yorker’. «La lotería», un dels clàssics de la literatura nord-americana del segle XX, va aixecar un gran enrenou i innombrables cartes de protesta dels lectors, amb alguna subscripció cancel·lada. En ell, un tranquil llogaret es prepara per a un ritual anual, en què participen tots els habitants. El poble se’ns descriu com a tranquil, cohesionat i plàcid, amb habitants simpàtics, ‘bona gent’ de manual. No és fins al final que ens adonem que el premi del sorteig és la lapidació d’un dels seus residents en mans dels seus veïns.
Es poden fer moltes lectures del conte de Jackson, però si optem per la més política no podem obviar que està escrit a cavall de l’Holocaust i el ‘maccarthisme’. El ‘folk horror’ torna i torna, i ens fascinen les imatges de «Midsommar» i «The Wicker Man», en què sectes paganes sacrifiquen incauts a exigents déus tel·lúrics. Coexisteix amb aquest gènere una altra espècie de sacrifici cultural laic que satura llibreries i televisions, amb glosses a l’EGB, a la família tradicional, a un passat en què mai va existir el terrorisme, ni el tancament de les drassanes, ni l’heroïna, i en què a la violència de gènere se’n deia «crim passional» i els teus pares eren els Alcántara.
Recordar amb carinyo el passat no és dolent. Consola. Però el verí està en la dosi, i un excés de nostàlgia pot fer-nos creure, com deia Vázquez Montalbán, que «contra Franco vivíem millor», quan només érem més joves. A Espanya, l’ARMH estima que hi ha unes 3.000 fosses comunes amb restes de represaliats de la Guerra Civil, la majoria encara per exhumar. Un altre literat que va viure un canvi de règim, l’alemany de l’est Thomas Brussig, va escriure que «els homes afortunats tenen mala memòria i bons records». És de justícia, doncs, recuperar la memòria històrica, perquè les famílies dels qui reposen allà, finalment, un dia puguin permetre’s ells també el consol de la nostàlgia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
