Talibans i jutges

Tinguem en compte allò de les tropes internacionals a l’Afganistan. Vint anys lluitant contra els talibans, creant una policia, un exèrcit i un Estat. Es retiren els països de la coalició i tot s’enfonsa en dues setmanes. Un caos i una fugida innoble. A tocar-se el cul amb els talons. Atemptat sagnant de l’ISIS, que són els més integristes dels integristes. Els Estats Units els llancen drons. Goliat utilitzant la fona de David.

Al final, resultarà que els talibans seran els moderats. Quan la cosa va de religió o d’identitat, la rivalitat no es basa a contraposar projectes sinó a acusar el contrari de ser poc pur i sotmetre’s a l’enemic. Els talibans són, per a Estat Islàmic, uns fluixos. ¿Què són per a Occident?

Pel que sembla, el secretari d’Estat americà, Antony Blinken, sabia allò del col·lapse potencial, però s’ho va callar. El típic ‘sí, senyor’. De totes maneres, Edgar Morin ens recorda que enyorem una simplicitat que no existeix.

Notícies relacionades

Els fills de Gisèle Pelicot

Sortir de la confusió

Un altre sí. Els jutges espanyols esmenen la plana als polítics. Han parat la repatriació dels joves marroquins. Ara el Marroc els accepta, però els jutges espanyols diuen que no. Els immigrants estan al caire del no-res, esperant destí i bonaventura. Va per llarg, si és que va a alguna banda.

A Catalunya, l’adormida Generalitat diu que el toc de queda és imprescindible, tot i que els joves no l’acatin. Els jutges diuen que no al toc de queda, amb poquíssimes excepcions. La Generalitat segueix adormida i els joves vivint la pandèmia gratinada. Els grups humans que es congreguen entorn del déu ‘botellon’ no són negacionistes, són nihilistes sense saber-ho. Eren aquells que deien que al final tot es redueix a res i per tant res té sentit. Això sí, la llista diària de morts torna a ballar-la tètricament. Potser ens hem de preguntar qui mana. ¿Els jutges, la Generalitat adormida o els ‘botelloners’?