Anàlisi
Del xeic blanc al ‘presi’ xava
El xeic de París ha donat una lliçó d’ambició: prefereix la possibilitat d’una temporada triomfal amb el trio Messi-Neymar-Mbappé a tot l’or del món.
El xeic Florentino no ha aconseguit ser atès pel xeic del PSG. Molts diners són menys que cap necessitat (la que no tenen els qui tenen fons infinits), tot i que això torni a ressaltar que els clubs/estat estan competint abusivament contra els altres mentre les institucions que han de controlar la serietat del futbol no fan la seva feina. Però la situació creada ha deixat en ridícul el petit Ser Superior del Reial Madrid, que sempre ha cregut, com els qatarians, que els diners són el gran ser superior respecte a tot. I el xeic del PSG, en la seva insolència, en la seva indiferència fins i tot, li ha donat una petita lliçó de bona ambició esportiva: prefereix la possibilitat d’una temporada triomfal a la Champions amb el trio Messi-Neymar-Mbappé que tot l’or del món.
¿Què pot estar pensant Mbappé, que gairebé sens dubte preferia anar al Madrid i superar des d’allà amb la pilota als peus els que han sigut els seus companys a París? No descartin la possibilitat que malgrat tot estigui content. Aquesta temporada podria ser reconegut com el nou millor futbolista del món passant per davant (i en vista de tots) del ja declinant Messi, i que l’ajudi a aconseguir-ho Neymar –qui probablement en aquesta situació no aconseguirà erigir-se en el rei del mambo, que era el que buscava quan va sortir de l’ombra de l’argentí a l’anar-se’n de Barcelona– entrant en canvi a disfrutar d’una fase més humana de diversió personal.
Esperar i comprovar
Si el PSG funciona no és cap mala jugada per a Mbappé posposar el seu trasllat a Madrid, si és això el que li convé d’aquí a un any. Tot i que podrà comprovar abans com funciona el Reial dels defenses centrals encara incògnites, el veteraníssim eix creador de Modric, Kroos i Casemiro, i un atac sobre el qual es desconeix si Ancelotti ressuscitarà o matarà Bale, Hazard i altres possibles acompanyants de Benzema.
El Madrid que ens estan preparant no té perquè ser superior al Barça que intenta reorganitzar Koeman, tot i que Laporta faria molt bé deixant el seu marcatge d’interferències sobre el tècnic amb el qual ell es juga els quarts i l’afició, les il·lusions. El president pot expressar que necessita tenir la seva germana ajudant-lo en la junta directiva, però faria bé a no crear cap tipus de pressió afegida sobre el joc concret del primer equip i no fer coses de xava de grada, com la d’assenyalar públicament Riqui Puig com a pedra angular esportiva estratègica, per molt que ell ho desitgi i fins i tot ho cregui.
Laporta, en canvi, té moltes probabilitats d’haver encertat a l’acceptar que Griezmann no ha sortit bé al Barça i que és millor reconèixer-ho i solucionar-ho que prolongar més temps una inestabilitat. Tot i que serà la seva exclusiva responsabilitat d’error en la destinació en cas que l’Atlètic de Simeone, que el Barça continua potenciant, sigui aquest any globalment més eficient que el que construeix valentament Koeman.
Els culers catastrofistes poden tenir mal any amb Memphis, els De Jong, el final de carrera de Piqué i Busquets, l’aventura de mirar de recuperar Coutinho o Dembélé o tots dos, i aquesta il·lusionant legió de promeses quallades que estan arribant a partir d’Ansu i Pedri. ¿Què farà aquest tipus de Barça quan es planti davant dels enormes conjunts-fera de la Premier, que estan molt a punt en la moderníssima intensitat total, amb tàctiques desacomplexades i plantilles llargues i espaterrants, o de l’odiat equip de París que ha trencat el nostre estiu? Els raonablement optimistes creiem que competirà bé i que s’acabarà guanyant de cara al futur l’any en què es va perdre Messi.
