L’empresa agroalimentària no serà la baula perduda de l’ampliació del Prat

L’èxit econòmic, social i mediambiental necessari per al projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat passa per evitar el desmantellament d’una indústria tan rellevant com necessària com és l’agroalimentació. És evident que el principal repte de la planificació de la nova infraestructura és determinar les compensacions ambientals per complir les directrius europees. I és evident també que el ‘camí fàcil’ és invocar el conflicte entre infraestructura i medi ambient, que es resol dissenyant compensacions «generoses» a costa de la propietat i empresa agrària com pretén el Govern.

En primer lloc, és necessari manifestar que aquest ‘camí fàcil’ és nociu i contraproduent per preservar la biodiversitat de la zona. Al contrari del que afirmen algunes fonts, la degradació ecològica del delta del Llobregat –d’allà l’especial vigilància de les autoritats europees– no s’ha produït per cultius intensius contaminants ni tampoc per extensió dels terrenys agrícoles. Al contrari: segons les xifres publicades per la Diputació de Barcelona, entre 1956 i 2018, la comarca del Baix Llobregat ha perdut 16.480 hectàrees de cultiu productiu o, dit d’una altra forma, el 34,3% del total del territori.

Precisament si s’han conservat en el temps alguns dels ecosistemes més valuosos de l’entorn de Barcelona, ha sigut gràcies a l’activitat empresarial agropecuària i no a la gestió mediambiental dels organismes públics que haurien d’haver vetllat per la salut mediambiental. Sense anar més lluny: 15 anys després continua sense aprovar-se el pla de gestió de la zona protegida del delta del Llobregat.

En segon lloc, aquest camí no és l’única alternativa existent suposadament marcada per la Comissió Europea. Aquesta és potser una de les manipulacions més greus del discurs públic en els últims mesos. La Comissió Europea avalua si la proposta que se li presenta de compensacions ambientals respecta el que marquen les directives corresponents, i contrasta posteriorment si es compleix o no el presentat. De cap manera imposa una determinada solució. De fet, incentiva a establir demarcacions òptimes (ni massa generoses ni massa escasses) que satisfacin les parts i contemplin sistemes realistes de conservació de la biodiversitat.

En aquest punt, proposem un càlcul ajustat de compensacions d’un màxim de 270 hectàrees que no perjudica la sobirania productiva agroalimentària de Barcelona –al proposar espais concrets de connexió no agrícoles i zones de baixa intensitat agrícola– i posa a disposició el seu treball i tecnologia que permet gestionar de manera activa els espais naturals (particularment en aspectes concrets d’enorme importància com el drenatge de les aigües, la inversió per preveure inundacions i la prevenció de danys a béns i infraestructures) obtenint resultats realistes que satisfacin les exigències de Brussel·les.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I en tercer lloc, acceptar una situació que provoqui el desmantellament de la indústria agroalimentària del Baix Llobregat estableix un precedent perillós que ens allunya del més avançat a nivell europeu en matèria agroambiental i, alhora, en matèria de qualitat democràtica i drets fonamentals. En aquest sentit, els tribunals de justícia han actuat en diversos casos on s’ha pretès formular un conflicte de drets totalment artificial només per al benefici de determinats ‘lobbies’ polítics i ambientals. Si hi ha algú que coneix bé el territori i pot treballar de manera eficaç per la biodiversitat és, sens dubte, l’empresari agroalimentari.

En suma, l’empresa agroalimentària del Baix Llobregat no serà la ‘baula perduda’ de l’ampliació del Prat. La seva experiència i treball diari permeten aprofitar les sinergies i l’impuls que aquest projecte genera per aconseguir la creació d’un doble ‘hub’ aeri i agroalimentari intercontinental, on s’uneixi la proximitat a grans centres de distribució i exportació amb el proveïment de proximitat a una gran àrea metropolitana i els mercats internacionals. Estem davant un repte colossal per als pròxims 10 anys, que requerirà sens dubte importants complicitats de totes les parts implicades entre les quals el sector agroalimentari és un aliat i no un enemic. Per a això és necessari promoure que les futures infraestructures aèries es realitzin amb el màxim de sinergies amb l’objectiu que les problemàtiques associades a la gestió de l’aigua, infraestructures o inundacions es converteixin únicament en un record del passat i en un exemple d’excel·lència.