Antivacunes

Molts factors poden provocar el rebuig de les vacunes. Aquest no és majoritari, però sí significatiu especialment en alguns països com França, Itàlia i Alemanya. Hi ha preocupació perquè tenir una part de la població sense vacunar impedeix que la propagació de la Covid disminueixi o (tant de bo) desaparegui.  

¿Què mou la població de països on hi ha una bona formació i educació garantida fins a nivells relativament elevats a rebutjar les vacunes de la Covid?  

Si bé és veritat que hi va poder haver dubtes al principi perquè el procés d’investigació i desenvolupament d’aquestes vacunes ha sigut realment ràpid, les dades confirmen amb claredat que les vacunes són l’única manera d’acabar amb el malson de la Covid en un termini raonable. De fet, l’acumulació de dades en poc temps ha sigut increïble: tenim més informació que en qualsevol estudi clínic anterior. I aquestes dades ens diuen que, des que tenim les vacunes, a Catalunya, dels més de tres milions de persones vacunades, només un 0,03% ha hagut de ser ingressat per símptomes de Covid-19, baixant el percentatge fins a un 0,003% si ens fixem en els ingressats a l’uci. De fet, les persones no vacunades tenen una probabilitat d’ingressar a l’hospital més de 16 vegades més gran que les persones vacunades, i aquesta s’incrementa a 400 vegades més quan es tracta de la mortalitat. Així doncs, queda clar que són els no vacunats els que han fet repuntar la infecció.  

Veiem doncs que la població vacunada es manté en un nivell certament elevat de protecció, que confirma l’eficàcia que s’havia previst per a les noves vacunes. Si bé és veritat que l’eficàcia de les vacunes no és del 100%, aquesta és molt més gran que la necessària per a l’aprovació d’una vacuna al mercat i, de fet, molt superior a la de les vacunes planificades en el patró de vacunació recomanat al nostre país. 

A més de la qüestió de l’eficàcia, un altre punt criticat de les vacunes és la seguretat. És conegut que les vacunes poden generar efectes adversos, però en la majoria dels casos, aquests efectes són lleus i, per descomptat, molt menys perjudicials per a la salut humana que els que provoca la malaltia. Es pot remarcar aquí una altra vegada que la incidència d’aquests efectes adversos és marginal, però s’han reportat casos gràcies a l’enorme quantitat de vacunats en poc més de mig any. Ja sabem que el risc zero no existeix, ni per a aquestes vacunes, ni per a altres fàrmacs, ni per a qualsevol activitat humana.  

Amb totes aquestes dades, ens podem preguntar com és que hi ha encara persones que continuen rebutjant la vacunació.  

Els que fonamenten en teories de la conspiració la seva posició antivacunes o el seu rebuig de la gravetat de la Covid ignoren a propòsit totes aquestes dades. Això no ens hauria de sorprendre. Les teories de la conspiració són aquelles que, per definició, se sostenen contra les dades. Les persones que les sostenen experimenten una falsa sensació de privilegi epistèmic que els permet, subjectivament i falsament, posar-se a si mateixos a part de la resta de la població, a la qual miren amb condescendència i superioritat, que consideren dòcil i manipulada.  

Per sort, són minoria.  

De tota manera, volem recordar que un gran tresor d’Occident és la seva avançada ciència, però també que la seva tradició liberal és un tresor major: la capacitat de tolerar al seu interior grups de dissidents sense que siguin perseguits ni eliminats.  

Per això, tot i que tinguem persones que es resisteixen a vacunar-se, no podem fàcilment convertir les vacunes en obligatòries o coaccionar els dissidents. Fer-ho seria trair el millor de nosaltres mateixos.  

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Però el respecte a la diversitat d’opinions i la llibertat ha d’anar acompanyat d’una transparència més gran i control social de la indústria farmacèutica, i d’una millor capacitat divulgativa de la ciència que mostri amb claredat que les vacunes funcionen i ens estan ajudant a sortir d’aquesta.  

I també ha d’incloure una invitació a aprofundir la nostra consciència col·lectiva i de recerca del bé comú. ¿On queden la solidaritat i la consciència col·lectiva que ens fan mirar més enllà dels interessos individuals o del meu grup, per buscar generosament el bé i la protecció de les altres persones?