Despertar la curiositat Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Contra la lectoansietat
Aquesta és la gràcia, que després d’un llibre en ve un altre, i el plaer de la lectura també ha de ser el de saber que no s’acaba.
Els que som de mena lectora patim sovint la síndrome de la lectoansietat. El gaudi d'escoltar algú parlar amb passió d'un autor encomana les ganes de deixar-ho tot i posar-se immediatament a llegir aquell clàssic, aquella jove promesa, aquella poeta afgana. Però segons com també et provoca una mena d'ansietat per no haver-ho llegit tot, per no haver sabut apagar la pantalla i obrir el llibre. No deixo de pensar en el que deia l'altre dia l’escriptor Vicenç Pagès Jordà en una entrevista a El Punt Avui: "s’ha de llegir com a mínim una hora al dia, per anar bé tota la vida, en paper, en silenci i sense fer res més". Ara bé, com en moltes altres coses de la vida hauríem de celebrar més el que fem bé i no angoixar-nos tant per errors o omissions. Autoexigència tota, però sense deixar que ens escanyi. Amb el motor de la curiositat podem descobrir coses noves cada dia, amb la virtut de la perseverança podem també pair-les i treure'n profit.
Hem de fer compatible el que diu Pagès, i que subscric, amb iniciatives com la Revetlla Roig d’aquest cap de setmana al CCCB. Desvetllar la curiositat és un primer pas absolutament necessari no ja d'un Pla de Foment de la Lectura sinó d'una manera de viure.
Tant de bo la curiositat (i el magnífic emplaçament al costat del mar) porti molta gent a partir de divendres a La Setmana, portin molta gent a partir de divendres a La Setmana, amb un oceà de propostes per a tots els gustos, sabent que no les podrem abastar. Que no ens espanti l'erudició dels uns, la popularitat dels altres. Cada llibre ha de poder trobar els seus lectors i un aparador tan gran i divers com aquest és una ocasió de no perdre. La proximitat que ofereix La Setmana evidencia com enlloc qui hi ha darrere de cada llibre: autors, traductors, agents, llibreters, bibliotecaris, lectors i editors. És una celebració de vida, un Sant Jordi de deu dies. ¿Que no ens ho acabem? I és clar que no, aquesta és la gràcia, que després d'un llibre en ve un altre, i el plaer de la lectura també ha de ser el de saber que no s'acaba.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
