Augment de les agressions Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Responem a l’odi i a l’LGTBI-fòbia
En vista de la crua realitat, les conquestes legals i socials no estan sent prou contundents i efectives per erradicar la xacra homòfoba
Segons els registres de l’Observatori contra l’Homofòbia, l’augment de les incidències per LGTBI-fòbia a Catalunya se situa en un 30,4% respecte al mateix període de l’any 2020 –de gener a setembre–.
Les violències cap a les persones LGTBI s’han disparat a Catalunya i han arribat a la terrible dada de 189 episodis d’agressions i discriminacions a 8 de setembre del 2021, les mateixes que en tot l’any passat.
L’odi LGTBI-fòbic es produeix fonamentalment en l’espai públic i té un impacte molt fort sobre els joves gais i les dones transsexuals. Aquest terrible creixement de l’odi envers la diferència i diversitat sexual té també un caràcter lesbofòbic, com ha denunciat una parella de dones de Badalona que pateixen un constant assetjament per part d’una veïna de la mateixa escala.
Ens trobem en un canvi de paradigma on els agressors semblen no sentir-se interpel·lats per tota la sèrie de conquestes legals i socials que, en vista de la crua realitat, no estan sent prou contundents i efectives per erradicar la xacra homòfoba. Les entitats i els observatoris contra l’LGTBI-fòbia hem demanat de forma incessant que cal adaptar les diferents eines i operatius existents a una realitat que ens posa contra les cordes en àmbits tan fonamentals com la garantia dels nostres drets i llibertats.
Davant aquesta espiral es fa del tot necessari implementar polítiques públiques d’acord amb el teixit social i que acostin a les víctimes els dispositius adequats per poder prevenir les incidències que atempten contra la nostra dignitat. És imprescindible implementar en tot el seu abast la llei 11/2014, la primera llei LGTBI de l’Estat espanyol, un marc jurídic que cal actualitzar en la part de protecció a les persones LGTBI que puguin patir violència per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere.
El context estatal és lamentablement tan decebedor com el que es dona a Catalunya. Segons les dades de l’Oficina Nacional de Lluita contra els Delictes d’Odi, pugen les denúncies per LGTBI-fòbia i amb un fort increment en la nostra comunitat. La memòria anual de la Fiscalia de delictes d’odi de Barcelona apunta a un augment del 20%.
L’assassinat del jove gai Samuel ha sigut sense cap tipus de dubte un punt d’inflexió en la percepció de l’homofòbia i de les fatals conseqüències que porta implícites, com va ser en aquest cas la seva mort a mans d’un grup de joves. En el crim d’odi del jove gallec també es va dibuixar el patró de l’agressor cap a les persones LGTBI, un home jove que actua en grup i exerceix violència pel fet de la diferència d’un altre, en aquest cas concret per la seva orientació sexual.
A escala europea s’ha donat a conèixer un estudi de l’Agència Europea de Drets Fonamentals (FRA) que indica que 6 de cada 10 persones LGTBI a Europa tenen por d’anar agafades de la mà en l’espai públic. Un estudi que ens ha de fer reaccionar davant un gravíssim retrocés en les llibertats públiques.
L’ascens de l’extrema dreta impregna de forma claríssima molts joves que fan propi un discurs d’odi legitimat per forces polítiques que constantment relativitzen els drets aconseguits per a les dones i persones LGTBI.
Els últims dies hem presenciat alarmants atacs a homes gais i persones transsexuals a València, Amorebieta, Toledo i Madrid. En el cas del canvi de la narrativa del noi en la declaració, hem de ser conscients que més enllà de la credibilitat dels fets exposats, la balança de l’odi a Espanya no ha canviat la direcció per aquesta excepcional i aïllada incidència.
